L’alcohol, una droga permesa

Lluís R. Samper Pascual

En cada persona afectada d’alcoholisme, penso que deu ser bastant diferent el camí que l’ha conduït a dependre de la referida droga permesa, com també distinta deu ser la teràpia per a desenganxar-se’n, com variat deu ser el grau d’alcoholisme i desigual la importància de les repercussions en la salut mental i física de cada afectat o afectada.

Cal dir que, en general, entre els que en pateixen bastant baixa l’autoestima. No cal dir que és una necessitat imperiosa recuperar-ne els nivells adequats. Estic convençut que sovint la causa primària de tal carència ve donada majorment per algun daltabaix o trauma personal, no superat, o no resolt, que es vol oblidar refugiant-se en la beguda, com a voltes impròpiament es sol dir. Al meu parer, la beguda, més que un refugi, és una presó d’on és molt difícil sortir-ne si no és amb una voluntat fèrria acompanyada d’una teràpia professional.



Com crec que pot un addicte a l’alcohol enfonsar-se encara més en el fang

Negant-se a reconèixer que és un malalt que ha de ser tractat com a tal, en mans de professionals, sense el concurs dels quals, crec, que és difícil sortir-ne. Per a poder deixar enrere l’addicció, cal cercar les causes i corregir-ne els efectes, comptant amb el ple suport professional, del nucli familiar i dels amics. Tots podem contribuir a que l’afectat o afectada trobi el camí per a desfer-se del llast de l’alcoholisme.  



De quina manera suposo que pot un addicte sortir del pou o presó on es troba atrapat

a) Rebutjant les invitacions i temptacions a beure alcohol.

b) Emprant la voluntat pètria de no tastar-ne.

c) Seguint fil per randa la teràpia professional.

d) Apropant-se a Alcohòlics Anònims i seguir un teràpia de grup, si es creu que pot ser reparadora. Em sembla que serveix de poc amagar les ampolles d’alcohol que hi pugui haver a casa o afegir-hi un producte químic que li doni mal sabor, per a aconseguir que la persona afectada avorreixi la ingesta d’alcohol.



Possibles dificultats en el camí

Són moltes, entre elles el dubte de si la teràpia emprada serà efectiva i si qui la segueix es veurà amb forces per a arribar a deixar de beure, sense recaure. La nostra societat té tendència a tenir por, a no saber perdre i encaixar malament els fracassos, la qual cosa afegeix dificultats a l’hora d’emprar una teràpia per a intentar deixar de ser-ne dependent.



Autoengany

Crec que pot existir, si es creu indegudament que un simple got de vi ingerit a cada àpat no té cap mena de repercussió en la salut. Sí que la pot tenir en el cas de ser o haver estat alcohòlic. Un vas serà suficient per a acabar d’omplir les venes i artèries saturades d’alcohol.



Què poden fer els governs davant un problema de tal magnitud?

Em sembla que podrien imitar el que feu fa anys Suècia, on els estancs públics tenen el monopoli exclusiu de vendre tabac i begudes alcohòliques, a preu tres vegades el vigent a Andorra.  Els estancs no venen ni a menors, ni a adults afectats d’alcoholisme, inclosos en una llista d’oposició, semblant a la dels casinos, per a no deixar entrar-hi a les persones afectades de ludopatia.

Fora dels estancs no es troben begudes alcohòliques. Si bé suposà un gran avenç social per a Suècia, no tot fou positiu. Es comprovà que alguns familiars o amics de persones alcohòliques es prestaven a ser còmplices comprant-los-en en estancs, o a l’estranger. Per a acabar-ho d’adobar, els afectats ingerien alcohol destinat a altres usos com pot ser el sanitari, en ser prohibitiu el preu als estancs, amb tots els perills que llur ingesta podia suposar per a la salut.

TOTES LES NOTÍCIES