El ple de l’Ajuntament de la Seu ha aprovat parcialment aquest dilluns una moció presentada per la CUP en què es planteja que les confessions religioses presents a la ciutat paguin l’Impost de Béns Immobles (IBI) per béns que hagin estat immatriculats. La proposta va tirar endavant, tot i que des de l’equip de govern (Junts i ERC) van destacar la bona col·laboració existent actualment amb el Bisbat d’Urgell i la voluntat mostrada per aquesta institució per arribar a acords.
El vicealcalde de la Seu, Francesc Viaplana, va voler destacar el fet que, tot i que ell personalment no és creient, “la relació de l’Ajuntament amb el Bisbat és molt bona“. En aquest sentit, Viaplana, va elogiar la col·laboració que ha prestat la institució diocesana en el marc de l’actual crisi sanitària del coronavirus, amb accions com ara la cessió de l’edifici del Seminari per acollir els usuaris de la Residència Sociosanitària del Sant Hospital. El regidor d’Esquerra també va esmentar la donació de 500.000 € feta pel Bisbat d’Urgell per al Sant Hospital, i conclou que “durant la pandèmia sempre han respost quan se’ls ha demanat ajuda“. En tot cas, Viaplana indica que entén el sentit de la moció i, al respecte, assegura que el Bisbat ja ha mostrat predisposició per dialogar i arribar a acords en aquells casos d’immobles que no tinguin un ús estrictament religiós.
Des de l’equip de govern van apuntar que cal analitzar amb detall quin seria l’impacte real del cobrament de l’IBI en aquests casos. L’Ajuntament té constància que a la Seu hi ha quatre confessions que fan us d’immobles per a activitat religiosa: l’Església Evangèlica, l’Esglesia de Crist dels Últims Dies, els Testimonis de Jehova i l’Església Catòlica. Pel que fa a aquesta última, calculen que hauria de pagar en concepte d’IBI uns 117.000 euros. I que si s’hi afegeix el local que tenen els Testimonis de Jehova, que no arribaria als 700 €, la xifra total seria d’uns 118.000 €.
Francesc Viaplana hi va afegir que, per a la Regidoria d’Hisenda que ell dirigeix, aquests ingressos serien molt benvinguts, però que cal detallar quines són aquestes propietats. Així, va indicat que han calculat l’existència de 19 immobles del Bisbat vinculades a la Seu, tot i que dues d’elles ja les han descartat perquè són al municipi d’Alàs i Cerc. De la resta, cinc són immobles i quatre són temples; concretament, la Catedral, Sant Miquel, Santa Magdalena i l’església de Sant Feliu de Castellciutat. També figuren en aquest llistat el Palau Episcopal, un edifici a la plaça del Deganat i alguns terrenys rústics, juntament amb l’espai del carrer de Santa Maria 16 que, de fet, és l’entrada dels Claustres de la Catedral. Viaplana ha reiterat que el bisbat està disposat a dialogar i a col·laborar en aquells casos en què es consideri justificat el pagament de l’IBI, sempre d’acord amb la llei estatal vigent. En aquest sentit, la moció també insta l’Ajuntament a demanar canvis en aquesta llei.
Pel que fa justament al context legal, pel grup de Compromís X La Seu, el seu portaveu, Joan Barrera, va recordar que la llei parla de confessions religioses en general però que es podria plantejar també què passa amb locals de partits polítics i entitats, que també es beneficien de l’exempció de l’IBI. Barrera augura, en aquest sentit, que hi haurà una modificació de Llei per garantir l’equitat. Compromís va votar a favor de la moció, però va proposar centrar-se en en les propietats que no siguin espais de culte, com també que l’Ajuntament insti a modificar la llei vigent.
Moció sobre alimentació saludable
El darrer ple també ha aprovat, de manera parcial, l’altra moció que havia presentat la CUP, en què es demana garantir una alimentació saludable a les persones beneficiàries del programa Aliments per la Solidaritat. Quatre dels cinc punts es van aprovar per unanimitat, mentre que el tercer punt (que plantejava crear un menjador col·lectiu) es va desestimar amb el vot en contra de l’equip de govern (Junts i ERC), que considera que ara mateix, en un context de pandèmia, no es pot desenvolupar un projecte com aquest per motius de seguretat sanitària.
Pel que fa als punts aprovats, la tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones, Marian Lamolla, va mostrar-se d’acord a garantir la cistella bàsica d’aliments, si bé va indicar que des del Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, que forma part d’Aliments per la Solidaritat, ja es treballa per aquest objectiu, en un context d’augment de sol·licituds aquest any per la crisi del coronavirus. Lamolla també va esmentar la col·laboració de Càritas, mitjançant targetes per a unitats familiars, i d’altres entitats de la ciutat, com ara La Seu Solidària o Creu Roja Alt Urgell. Quant al segon punt, que demanava col·laboració amb entitats solidàries, l’equip de govern va recordar que aquesta ja existeix des de fa anys i va proposar a la Xarxa de Suport Mutu que s’afegeixi al projecte Aliments per la Solidaritat, per tant de sumar esforços.
Marian Lamolla també va remarcar que a la Seu, a nivell institucional, existeixen diversos programes que garanteixen una alimentació adient a col·lectius vulnerables, com ara les beques menjador, l’existència d’un mediador a cada escola per detectar infants vulnerables i els àpats infantils que s’han garantit durant tot l’estiu. Finalment, la tinent d’alcalde es va mostrar d’acord amb la proposta d’horts socials i va avançar que es tindrà en compte a les base de la propera convocatòria.
Pel grup de Compromís, Carlota Valls va mostrar el suport a tots els punts d’aquesta moció. Tanmateix, Valls va qüestionar que Aliments per la Solidaritat estigui complint amb les necessitats de totes les famílies i que els menús infantils que s’ofereixen siguin suficients i equilibrats. Valls, alhora, creu que aquest projecte hauria de ser un complement i que per a algunes famílies no és suficient.
Pel que fa a la petició de la CUP de suport a “iniciatives d’autoorganització”, Compromís creu que en tot cas cal demanar que, com a mínim, aquests grups estiguin legalment constituïts, tenint en compte que es tracta de diner públic. Finalment, el primer grup de l’oposició va demanar que s’ampliï el nombre de “beques menjador al 100%”, perquè consideren que “n’hi ha massa poques, i hi ha moltes famílies que les necessiten”, i van mostrar-se d’acord a ampliar els horts socials.