L’arribada de la primavera és l’avantsala del naixement de Terrícola, una nova editorial que s’autodefineix com a petitona, dolça, lluminosa, compromesa, ecològica, de poesia i de proximitat. Parlem amb els pares de la criatura, l’escriptora calellenca Laia Noguera i el granollerí Esteve Plantada, perquè ens expliquin com seran els fruits d’aquest refrescant projecte editorial.

Per què i com ha estat el naixement de Terrícola?

Esteve i Laia: Nosaltres dos fa temps que volíem engegar un projecte editorial. Ja fa alguns anys vam començar a treballar junts coeditant durant una temporada l’edició catalana de la revista digital The Barcelona Review. Després d’un temps de donar-hi voltes, ara ha nascut Edicions Terrícola, gràcies al geni i l’esperit inquiet de Núria Vila i Albert Grèbol, dissenyadors que aconsegueixen convertir un llibre en una obra d’art. De moment han aparegut les tres plaquettes i aviat tindrem altres novetats.

 

Qui són els pares i mares de la criatura?

Laia: L’Esteve i jo som els editors, i la Núria Vila i l’Albert Grèbol, els dissenyadors. Majoritàriament, granollerins, i una calellenca instal·lada a Lleida. Gairebé quilòmetre zero.

 

Quin serà el seu tret diferencial?

Esteve i Laia: Ens interessa fer llibres especials, que no puguin ser reproduïbles en pdf. Llibres que tinguin pes específic com a objectes. Ens interessa el disseny, el tacte, l’olor, la forma. La literatura és molt més que un exercici intel·lectual. És una experiència. Ara les editorials grans es dediquen a publicar llibres per vendre, i sembla que ja no es preocupen pel llibre entès com a art pròpiament dit i com a objecte. Potser és per això que hi ha un gran emergència d’editorials petites, algunes fins i tot artesanals o semiartesanals, com nosaltres, que aposten per fer llibres de qualitat, literàriament i físicament parlant. Terrícola, a més, té el tret diferencial de l’ecologia i de la filosofia de la proximitat. En aquest sentit, ens agrada dir que som una editorial compromesa, i posem molta atenció en el procés autor-editor-lector, creue’ns allò que publiquem, fer-ho bé, amb ganes i essent coherents amb la nostra filosofia.

 

Ens podeu parlar de les primeres obres terrícoles?

Esteve: Les tres primeres obres que hem publicat inauguren la col·lecció Infinitesimal. Els tres primers números de la col·lecció són “El cel barrat”, de Carles Hac Mor; “Sense permís”, de Meritxell Nus, i “L’esfinx”, de Jordi Valls Pozo.

 

A quins autors novells us agradaria obrir també les portes?

Laia: No volem parlar de noms concrets, però sí que tenim la intenció de publicar les obres i els autors que ens interessin, més enllà de si són reconeguts o no.

 

Com heu previst col·laborar amb les llibreries?

Esteve: Volem tenir un control total sobre la distribució. Ens interessa arribar a tants llocs com puguem i fer presentacions i recitals. La distribució no s’acaba amb la presència del llibre en una lleixa.

 

Quin paper hi jugaran les noves tecnologies?

Esteve: Un paper molt important, és clar. La vida a la xarxa ja és part fonamental de qualsevol projecte que vulgui tenir ressò i una comunicació directa amb el públic.

 

On us agradaria arribar amb Terrícola?

Laia: Com a mínim, a la Lluna. No, és broma: a tot l’univers.

Per Ramon Texidó | ACPG / thesecretlarevista.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada