Els nou nens que han passat l’estiu al Principat amb el projecte Vacances en pau de l’Associació d’amics solidaris amb el poble sahrauí s’han acomidat aquest divendres de les seves famílies andorranes. Després de dos mesos, els sentiments són de tristesa per la separació però també de felicitat per tornar a casa i veure a la família i els amics.

De cara a l’any vinent, ha reconegut la presidenta de l’Adsaps, Lluïsa Hurtado, es presenta “una etapa més dura”, sobretot per les dificultats de finançament. Tot i que no han rebut resposta de les peticions de suport enviades ni tenen cap oferta de ningú que pugui aportar finançament, si que s’incrementen les famílies d’acollida i l’esperança és “continuar per poder portar més infants”, ha assenyalat Hurtado.

Després de dos mesos amb les famílies d’acollida d’Andorra, els infants sahrauís que han participat aquest estiu en les ‘Vacances en pau’ han iniciat aquest divendres el viatge de tornada. “El comiat és dur però és el que toca”, ha admès la presidenta de l’Adsaps, Lluïsa Hurtado.

Un cop acabada aquesta edició comença “una etapa més dura”, ha reconegut la presidenta, ja que l’associació es queda sense l’aportació de la Fundació BPA i “de moment no ha respost ningú ni ningú s’ha ofert a donar-nos aquest suport”.

L’esperança i l’objectiu és continuar amb les ‘Vacances en pau’ amb famílies noves i que més infants puguin sortir dels camps de refugiats, ha indicat. De fet, n’hi ha tres que ja no tornaran l’any vinent perquè han assolit l’edat màxima, però habitualment les famílies segueixen acollint els germans per donar una “continuïtat”, ha explicat Hurtado.

L’any passat es van presentar tres famílies noves i per a l’any vinent n’hi ha dues més d’interessades. Amb tot, un cop hagin arribat a casa els infants d’aquesta edició l’associació començarà a cercar més fórmules per tirar endavant les ‘Vacances en pau’.

Els nens s’ho han passat molt bé als esports d’estiu, amb els amics d’Andorra, a la platja i fins i tot amb la pluja, segons ha dit un dels més grans, l’Abdu. Malgrat acomiadar-se amb pena de les famílies andorranes, tots tenen ganes de tornar. “Trobo a faltar els meus pares, les meves amigues, tinc ganes de començar l’escola i moltes coses”, ha assegurat l’Aziza.

(Text i foto: ANA)