El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, reconeix que la negociació entre el Govern i els comuns en matèria de reforma competencial ‘no s’ha començat bé’. Creu que el Govern ha pecat d’ingenuïtat ‘amb un exercici de bona fe’ amb la recollida d’informació i la vertebració d’un esquema competencial, sense tenir en compte que primer s’havia de tenir la negociació ben encarada des del punt de vista polític. Qualifica aquest debat ‘d’un calat extraordinari’ perquè ‘parròquies i comuns estan molt arrelats a l’estructura de l’Estat que dibuixa la Constitució’.

Per tant, és de l’opinió que el debat s’ha d’encarar ‘amb unes prevencions polítiques especials’ esvaint malfiances. Pel que fa a la possibilitat que es tanqui la negociació en aquesta legislatura, Baró no es mostra optimista, sinó realista, segons ell mateix afirma: ‘no m’atreveixo a fer un pronòstic’. El president dels consellers demòcrates considera que la filosofia de l’acord s’hauria de regir pel ‘sentiment d’unitat més gran, mantenint el principi d’autogovern comunal, sense un estigma centralitzador’. I finalment creu que ‘el títol d’estructura territorial de la Constitució és evolutiu’, és a dir, que ‘sense canviar la Constitució pots fer evolucionar de forma significativa l’esquema d’Estat quant a competències’.

Ladislau Baró defineix el debat de la reforma comunal com un debat ‘d’un calat extraordinari’ i ho argumenta dient que ‘parròquies i comuns estan molt arrelats a l’estructura de l’Estat que dibuixa la Constitució’. Baró explica que ‘hi ha un fet històric i una realitat constitucional que fa que aquesta negociació s’hagi d’encarar amb unes prevencions polítiques especials’.

Unes prevencions que han de passar, segons Baró, perquè ‘tothom se senti a gust’ en la negociació, que ‘no hi hagi la percepció que uns són els bons i els altres els dolents’, que ‘hi hagi clima de confiança política’, ‘ser capaços de crear un clima que esvaeixi tot component de malfiança i entendre que la negociació en primera instància és eminentment política’. Si es crea aquest clima, Ladislau Baró creu que ‘després no hi haurà problema’ perquè ‘hi ha la consciència estesa que s’ha de fer un esforç per fer sostenibles les finances públiques del país’.

El president del grup parlamentari demòcrata no s’ha mostrat optimista, ‘sóc realista’ diu, a l’hora de fer un pronòstic que la negociació entre el Govern i els comuns es pugui tancar aquesta legislatura: ‘tant de bo fos així’. Reconeix que ‘no s’ha començat bé’, tot i que hi ha hagut ‘un exercici de bona fe per part del Govern fent un gran esforç tècnic de recollida d’informació i de vertebració d’un esquema competencial’.

D’una banda considera que tal com es va fer la congelació de les transferències no convida als comuns a l’acord ja que si no s’arriba a un consens i la reforma no es fa, els comuns recuperaran a final d’any la part de les transferències congelades. De l’altra creu que el ministre Antoni Riberaygua i el seu equip han fet ‘una gran feina des del punt de vista teòric, molt aprofitable i que serà recollida en els futurs acords’; però ha assegurat que s’ha actuat amb ‘la ingenuïtat de pensar que amb un esquema teòric i tècnic ben desenvolupat n’hi havia prou per començar la negociació ben encarada des del punt de vista polític’.

Ladislau Baró és de l’opinió que ‘potser hauria estat preferible començar amb una fase més preliminar sense un model teòric sobre la taula’. Ha qualificat la proposta del Govern de ‘força interessant en l’esquema de cooperació’, però en canvi creu que l’esquema de coordinació presenta ‘una relació jeràrquica’ molt marcada.

El líder dels consellers demòcrates creu que s’ha de mantenir el principi d’autogovern comunal i es mostra contrari al corrent d’opinió que creu que centralitzant competències ‘anirem millor’. Opina que en la negociació final ‘el que ha de quedar clar és el que gasta cadascú i no duplicar-nos’, així com el fet que ‘la coordinació no vagi sempre del Govern cap als comuns, sinó que en alguns casos pot ser dels comuns cap al Govern’.

I és de la mateixa opinió pel que fa a l’esquema de la cooperació: ‘és bo que els elements territorials també s’impliquin en el govern de l’Estat, hauria d’anar en els dos sentits’; per això creu que la clau està en fer els consells de cooperació en els quals Govern i comuns puguin discutir de tot, de les competències territorials, però també de les estatals’.

‘A mi m’agradaria’, afegeix, ‘que la filosofia de l’acord fos la de donar un sentiment d’unitat més gran, mantenint el principi d’autogovern comunal, sense un estigma centralitzador’. I tot això sense un canvi d’esquema constitucional. Ladislau Baró creu que ‘sense canviar la Constitució pots fer evolucionar de forma significativa l’esquema d’Estat pel que fa a competències’.