El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, és partidari d’una aplicació gradual de l’IRPF de cara al 2015 o 2016. Així ho ha manifestat en una entrevista al programa Ara i Aquí de RNA, on ha afegit que així ‘no es complicaria més la vida a la gent després de la posada en funcionament dels impostos indirectes’. De tota manera, Baró ha reconegut que és un tema que s’està debatent en el si del grup parlamentari i que encara no està tancat.

El president del grup parlamentar demòcrata, Ladislau Baró, creu que la millor opció seria una aplicació gradual de l’IRPF que passaria per ajornar-ne l’establiment al 2014 i pensar en la implantació cap al 2015 o 2016. Baró també ha dit que s’haurà d’explorar si la ratificació del CDI amb França exigeix una aplicació immediata o gradual de l’impost, a més d’afegir que és un tema sobre el qual s’està debatent al grup parlamentari i que no està tancat.

Un altre dels temes que s’està discutint dins el grup és el mínim exempt que ha d’establir l’impost. En aquest sentit, Baró ha explicat que a favor de mantenir un criteri alt hi ha el fet que la imposició directa vigent s’acull a aquest criteri a més de tenir en compte que en un moment de complicació econòmica la pressió fiscal no es traslladaria a les rendes mitjanes i baixes. Però també ha afegit que en contra hi hauria el fet que la capacitat de recaptació és ‘bastant feble’. El president del grup parlamentari demòcrata ha recordat que hi continuen treballant i que tenen clar que durant aquest període de sessions ‘hauria d’estar a tràmit parlamentari’ si volen continuar amb les negociacions dels CDI.

 

Despenalització avortament

D’altra banda, Ladislau Baró també ha parlat sobre la proposició socialdemòcrata que preveu la despenalització de l’avortament en tres supòsits i ha manifestat que pot suposar un ‘dilema greu’ a causa del ‘component institucional enorme’ que comporta. Baró ha reconegut que l’opinió majoritària dins del grup està d’acord amb els supòsits plantejats però ha afegit que no es poden oblidar les possibles conseqüències institucionals, és a dir, els canvis que es poden plantejar en la Constitució i fins i tot en un canvi de règim polític.

Baró creu que cal tenir tota la informació, sobretot pel que fa a la posició del coprincipat en relació a una eventual aprovació de la proposició, ja que hi ha un ‘risc notable’ que el coprincipat es vegi alterat. En aquest sentit, ha fet referència a un article d’opinió de l’anterior representant personal del copríncep, Nemesi Marqués, on plantejava en paraules de l’anterior copríncep episcopal, que en cas de conflicte preval la condició d’home d’església per sobre de la de copríncep. Per això creu que cal saber quina seria la posició del Bisbat abans de prendre una decisió.

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada