Plataforma per la Llengua ha participat aquest cap de setmana a l’Assemblea General de l’European Language Equality Network (ELEN), que s’ha celebrat a Cardiff (Gal·les), i ha aconseguit que s’aprovi per unanimitat una resolució que condemna les denúncies de la prefectura dels Pirineus Orientals contra els ajuntaments d’Elna i els Banys d’Arles per haver permès intervenir en català als plens municipals (amb la condició de traduir les intervencions al francès in extenso).
La resolució, impulsada per l’entitat, demana a la prefectura i al govern francès que rectifiquin i deixin de perseguir i vulnerar els drets dels catalanoparlants a l’Estat francès.
El text, presentat a l’Assemblea General per la responsable d’Internacional de l’entitat, Marga Payola, defensa que la denúncia del prefecte contradiu el Codi del Patrimoni francès, que reconeix les (mal) anomenades llengües regionals autòctones, com el català, com a part del tresor nacional francès, i la Llei 94-665, de l’ús del francès, que especifica que la llei no obstaculitza l’ús i la promoció de les llengües regionals.
A més, segons aquesta resolució, la denúncia també va en contra de les Recomanacions d’Oslo sobre drets lingüístics de les minories i, en concret, de la recomanació 15, que indica explícitament que s’ha de permetre l’ús de la llengua pròpia d’una minoria als electes.
Per últim, la decisió de l’Estat francès també contravé els articles 26 i 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat per França; l’article 14 de la Convenció Europea de Drets Humans, que inclou una clàusula de no discriminació per raó de llengua, i els articles de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que prohibeixen la discriminació per raó de llengua.
L’European Language Equality Network (ELEN) és una xarxa europea sense ànim de lucre que té com a objectiu la promoció, la protecció i el benestar de les llengües europees menys parlades, i treballa per a la igualtat lingüística d’aquestes llengües en el marc de la defensa dels drets humans. L’ELEN vol ser la veu dels parlants d’aquestes llengües i compta amb 174 organitzacions membres que representen 50 llengües de 25 estats europeus diferents.
A més de presentar aquesta resolució, Plataforma per la Llengua també ha ofert assessorament jurídic als consistoris nord-catalans perquè es respecti la decisió de reconèixer l’ús del català als plens municipals.
