La veu del Bisbe: Tres noves invocacions a les Lletanies Lauretanes

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

“Mater Misericordiae”, “Mater Spei” i “Solacium migrantium”, que podem traduir com “Mare de la Misericòrdia”, “Mare de l’Esperança”, i “Consol dels emigrants”, són les tres noves invocacions marianes incloses recentment, per voluntat de Papa Francesc, a la llista de les Lletanies Lauretanes, que sobretot diem en cloure el sant Rosari. Eren fins ara 52 invocacions -des de Sta. Maria, fins a Reina de la Pau-, i a partir d’ara seran 55 invocacions, totes de lloança, de súplica i de tendresa envers la nostra Mare del cel.

Des de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments s’han presentat les tres noves invocacions com “oracions vinculades a l’actualitat de la vida”. I afirmen que “són incomptables els títols i invocacions que la pietat cristiana, al llarg dels segles, ha reservat a la Mare de Déu, camí privilegiat i segur per a la trobada amb Crist”. També s’ha especificat el lloc de la llista on caldrà situar-les: la primera invocació anirà després de Mater Ecclesiae, Mare de l’Església; la segona després de Mater divinae gratiae, Mare de la divina gràcia; i la tercera després de Refugium peccatorum, Refugi dels pecadors.

Les lletanies són una rogativa o súplica que es fa a Déu posant per mitjancer Jesucrist, i invocant la Verge Maria i els Sants. Són processionals i es resen amb aclamació i resposta. Les lletanies més antigues després de les de Sants són les de la Mare de Déu. Anomenades “lauretanes”, pel Santuari de la Santa Casa de Loreto (Itàlia) que les va fer famoses, van ser aprovades pel papa Sixte Vè. el 1587 i després Climent VIII les va ratificar. Diversos Papes han inclòs invocacions a les Lletanies. El més recent fou St. Joan Pau II que va afegir la invocació a la “Mare de la família”.

Les lletanies són una forma recomanada de pregària a la Verge Maria, amb una llarga sèrie d’invocacions dirigides a la Mare de Déu, que, en succeir-se una a l’altra de manera uniforme, creen un flux d’oració caracteritzat per una insistent lloança-súplica. En el Ritu Romà hi ha dos formularis de lletanies: les lauretanes, molt estimades pels Papes, i les lletanies per a la coronació d’una imatge de la Mare de Déu. Si es volen prendre en consideració altres formularis antics o nous caldrà que resultin notables per la seva solidesa estructural i la bellesa de les seves invocacions. Per més que des de Lleó XIII concloguin la recitació del Rosari, són un acte de culte per si mateixes i poden ser dites elles soles, ja que poden ser l’element fonamental d’un homenatge a la Mare de Déu, un cant processional, formar part d’una celebració de la Paraula o d’altres estructures cultuals (Cf. Directori sobre la pietat popular i la litúrgia de l’any 2002, nº 203).

Les Lletanies tenen una forta connexió amb els moments de la vida de l’Església i la humanitat. En els actuals moments de pandèmia, marcats per raons d’incertesa i desconcert, el recurs ple d’afecte i confiança a la Verge Maria, i sobretot quan l’unim al rés del Rosari, serà de gran ajuda per al poble de Déu, sobretot quan invocarem la Mare de la misericòrdia i de l’esperança, que és consol i ajuda dels emigrants i consol dels afligits.

TOTES LES NOTÍCIES