La veu del Bisbe: Regina coeli laetare

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

“Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia, perquè Aquell que meresquéreu portar, al·leluia, ha ressuscitat tal com digué, al·leluia. Pregueu Déu, per nosaltres, al·leluia!”. Aquesta joiosa salutació a la Verge Maria, pròpia del temps de Pasqua, és un cant de lloança a la Mare del Senyor Ressuscitat que proclama en essència la fe pasqual i la devoció a la nostra més gran intercessora davant del seu Fill. No se’n coneix l’autor, però ja es resava al segle XII i els framenors franciscans la cantaven després de Completes ja al segle XIII. És d’autor desconegut, però la tradició l’atribueix al Papa St. Gregori el Gran (540-604). És una oració aclamatòria especialment adequada per saludar i lloar la Verge Maria, units a la seva alegria perquè el seu Fill, valent i sacrificat, ha ressuscitat després de passar per la creu i el sepulcre.

L’anomenem “Reina del cel” perquè ja la creiem assumpta i reina amb el seu Fill, a causa de la seva Maternitat divina, ja que Ella va merèixer ser l’instrument escollit perquè Jesús prengués la nostra carn humana i la salvés amb la seva divinitat. I fem un acte de fe en la Resurrecció de Jesús d’entre els morts, tot demanat la seva intercessió poderosa pels seus fills i filles.

Diguem-la, cantem-la, amb fe i cercant els sentiments d’alegria pura que la Immaculada degué tenir en veure el seu Fill ressuscitat. Perquè, per més que els Evangelis no relatin cap aparició de Jesús ressuscitat a la seva Mare, la Verge Maria, en la gran tradició de l’Església els cristians han entès que la primera que deuria ser visitada pel seu Fill fou la seva Mare, que havia restat fidel i silenciosa, esperançada i atenta al peu de la creu i acompanyant els apòstols. Ell la va omplir de gràcia i de benedicció, la féu Mare de l’Església naixent i estrella de l’evangelització a què enviava tots els deixebles.

El cristià s’ha de deixar acompanyar en el seu camí de fe per la Mare del Senyor. Ella no deixa de ser “model perfecte de l’Església orant […] vetlla per l’Església pelegrina amb amor matern, i guia benignament els seus passos vers la pàtria, fins que arribi el dia gloriós del Senyor” (Prefaci III de la Mare de Déu). En temps de pandèmia i sempre, siguem agraïts per aquest acompanyament de la Mare del Crist sobre cada un de nosaltres, les nostres famílies, la nostra Diòcesi, l’Església universal, i tota la humanitat. Així trobarem força per viure les angoixes i tristeses, malalties i dolors inherents a la feblesa humana, i Ella ens guiarà, amb mà protectora, fins a la joia eterna.  Tinguem present que  l’acabament del “Regina coeli” és una bella oració que demana que així com Déu ha omplert el món d’alegria amb la Resurrecció del seu Fill, “per la intercessió de la seva mare, la Verge Maria, ens concedeixi d’arribar al goig de la vida eterna”.

Especialment en aquest mes de maig, visitem espiritualment la nostra Mare celestial des de les nostres llars, treballs i dedicacions de cada dia. Ella protegeix les nostres vides i les encamina cap a l’amor més gran del seu Fill Jesús i vers l’amor a tothom, sense accepció de persones. Ens és consol i esperança, ja que “va contribuir a la salvació dels homes amb la seva fe i la seva obediència lliures. Va pronunciar el seu sí en nom de tota la naturalesa humana, [també en nom de cadascun de nosaltres], i per la seva obediència és la nova Eva, Mare dels vivents.” (cf. Catecisme n. 511)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.