La veu del Bisbe: Quins Rams brandarem?

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

Entrem a la Setmana Santa que enguany, en les circumstàncies d’aquesta pandèmia tan cruel i dolorosa, pren un relleu molt nou. És tan inesperat tot el que ens passa arreu del món. Enguany no tenim Rams, ni trobades de família que no siguin virtuals, ni vacances de primavera. No tindrem processons ni celebracions presencials, ni confessions; no podrem visitar monuments ni celebrar amb joia una vibrant Vetlla pasqual. I tampoc no cantarem Caramelles ni oferirem mones, ni ous de Pasqua pintats per escampar l’alegria del Ressuscitat a tot arreu… Però enmig d’aquesta feblesa que ens agermana a tota la humanitat, tenim la presència ben real del Crist que sofreix en els malalts, en els ancians confinats, en les famílies amb problemes, en els qui estan sols, i que fins moren i són enterrats sols… I alhora tenim una solidaritat renovada de tantes persones que lluiten amb heroïcitat contra la malaltia i a favor de cobrir les necessitats més bàsiques, amb gestos de fraternitat i d’amor.

La impotència i la vulnerabilitat que ara experimentem ens han de fer reflexionar i treure’n lliçons de vida. El Papa Francesc ens ha convidat a tornar a parlar amb Déu, a fer cas de la nostra consciència, a reconèixer quantes coses inútils envolten la vida personal i social de la nostra humanitat i com hem de vetllar perquè l’amor arribi a tots i ens transformi enmig d’aquesta pandèmia. El seu missatge del 27 de març, des de la plaça de Sant Pere impressionantment buida, proclamava per a tot el món: «Per què teniu por? Encara no teniu fe? No tingueu por!» recordant les paraules de Jesús als seus apòstols, esporuguits per la forta tempesta enmig del llac. No tinguem por i aprofundim en l’amor que serà la guia per al retorn a la vida quotidiana, social, política, econòmica, eclesial, un cop passi aquesta pandèmia.

En aquesta Setmana Santa que iniciem, refem l’esperança. Les informacions dels darrers dies ens estan portant molt males notícies. Creixem en casos de malaltia i fins i tot de morts. També de recuperacions. I això ens entristeix. Ens sentim, però, a prop, més a prop, els uns dels altres. Hem de fer pinya. Ens hem de demostrar l’estimació, especialment als pròxims, als qui estan sols, als ancians, als qui estan paralitzats per la por i els qui s’afligeixen per la pèrdua del treball. De ben segur que se’ns està fent ja una mica costosa aquesta reclusió a les cases, però hem de perseverar-hi; les autoritats sanitàries ens ho demanen, ens ho exigeixen. Fem-ho amb bon esperit. Omplim de sentit aquests dies en què potser ens costa molt de trobar-l’hi. Ànims a les famílies, amb els nanos, amb els adolescents, amb els padrins, amb tots els grans. I, els uns als altres, ajudem-nos, fem-nos fàcil la vida. Fem-nos gestos d’estimació, ni que siguin virtuals i a distància. Siguem agraïts amb tots els qui procuren per nosaltres.

El Senyor entra avui a Jerusalem, la ciutat santa i alhora la ciutat que el crucificarà. Hi entra pel seu poble que ara l’aclama però després el rebutjarà. Ell ve a donar la seva vida per redimir tota la humanitat. És el Bon Pastor, que no ens deixa mai, tampoc ara. Al contrari. No tenim por de res perquè Ell és amb nosaltres, camina al costat nostre, ens està sostenint. Que el Senyor ens beneeixi, ens doni la seva llum i la seva força, i que la pregària, la lectura de l’Escriptura, la comunió espiritual, la demanda del perdó, ben profunda en els nostres cors, la reflexió que faciliten aquests dies ens doni molta fortalesa en aquest moments de confinament.

Bona i única Setmana Santa!