A la Vetlla pasqual aprenem que els cristians hem nascut a la Vida pel baptisme, que tots venim de l’aigua i de l’Esperit Sant que el Senyor Ressuscitat ens ha regalat per gràcia. És sense cap mèrit nostre que hem rebut el do de la fe cristiana i hem estat configurats a la persona del Fill de Déu. Som fills en el Fill. “Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb Ell, perquè, així com Crist, per l’acció poderosa del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida” (Rm 6,4). Aquesta nit santa de Pasqua, arreu del món són obertes les fonts del baptisme, els nous creients en Jesucrist, els nous cristians, són engendrats per l’Esperit Sant i incorporats a la Santa Mare Església. Són fets fills i filles de Déu, germans entre ells, Poble sant, servidors de tothom a semblança de Crist. Tot ens ha estat regalat en la Pasqua, ja que del costat obert de Jesús clavat a la Creu en brollaren “sang i aigua”, és a dir l’Església, i els sagraments del baptisme i de l’eucaristia.

La litúrgia de la Vetlla sempre inclou la commemoració baptismal. El Poble de Déu que encara viu a la terra, suplica humilment a l’Església del cel, ja triomfant, que l’ajudi, i la implora amb la “lletania dels sants” perquè cooperi i estigui present en el moment d’incorporar nous fills i filles de Déu. Després és beneïda la font de l’aigua baptismal de la Catedral i de les parròquies, consagrant solemnement les aigües, mentre recordem les grans meravelles obrades per Déu en favor dels seus fills, que tant estima. La benedicció de l’aigua és per beneir Déu per tot el que ha realitzat en la Història de la Salvació per mitjà de l’aigua (des de la creació i el pas del Mar Roig fins al baptisme de Jesús al riu Jordà), demanant-li que, avui també, a través de l’aigua, actuï l’Esperit de vida sobre els batejats. Quan hi ha catecúmens preparats, la Vetlla és el moment més significatiu per a administrar-los els sagraments de la iniciació cristiana: baptisme, confirmació i després la comunió eucarística, que els configura realment a Crist per sempre, els uneix en la plena comunió de l’Església santa, i els marca amb el do de l’Esperit, els fa testimonis d’Ell i hereus de la vida eterna.

Després, el celebrant invita tots els reunits a renovar les promeses baptismals, renunciant el mal i al pecat, a tot el que ens allunya de Déu, i professant la fe catòlica trinitària. Es tracta que tots participin conscientment tant en la renúncia com en la professió de fe, agraint els qui els van transmetre la fe i els han ajudat al llarg de la vida a mantenir-la conscient i operant. Seguirà el signe de l’aspersió, com un record del propi Baptisme. Aquest signe es pot repetir tots els diumenges de la Cinquantena Pasqual, al començament de l’Eucaristia, i sempre que es vulgui. D’aquí ve també l’aigua beneïda que prenem en entrar a les esglésies, per recordar agraïdament el propi baptisme.

I finalitza aquesta litúrgia baptismal de la Vetlla pasqual amb la Pregària Universal o dels fidels, que és l’exercici, per part de tota la comunitat, del seu sacerdoci baptismal, ja que tots els batejats som sacerdots i celebrem un culte agradable a Déu, amb les nostres vides. Per això intercedim davant Déu per l’Església i per tota la humanitat. La Vetlla ha de ser el moment joiós de renovació de la nostra vida de batejats, deixebles agraïts pel do rebut i compromesos en l’amor a semblança de Crist. Tenim la seva gran promesa : “Jo seré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món!” (Mt 28,20).