En el rememorar agraïdament la Vetlla Pasqual en aquests escrits dels diumenges del temps pasqual, per aprendre a viure la fe i celebrar-la adequadament, avui ens centrem en la lectura llarga, meditativa de la Paraula de Déu, que és també un dels elements centrals de tota celebració cristiana. Nosaltres proclamem una Paraula “viva i eficaç… penetrant” (He 4,12) que ens fa entrar sacramentalment en la història de la salvació de la humanitat. Ja que Déu ha intervingut en la història per salvar-la i la Bíblia conté el relat d’aquest amor fet vida del poble d’Israel i que, encarnat en Jesús, el Fill de Déu, és la Paraula feta carn per obra de l’Esperit i que ha estat enviada “per redimir-nos”.

La nit de la Vetlla Pasqual és l’esclat victoriós de la Paraula de Déu. Aquesta nit santa podem gaudir de 7 lectures de l’Antic Testament -dels llibres del Gènesi (2), l’Èxode, els profetes Isaïes (2), Baruc i Ezequiel-, i 2 lectures del Nou –l’Apòstol Sant Pau i l’Evangeli sinòptic de la Resurrecció. En total 9 llargues lectures, que són proclamades, acollides “reposadament”, amb fervor i silenci meditatiu. Després, a cadascuna, el Cantor ens ofereix la bellesa de cant del salm responsorial amb la nostra resposta comunitària cantada, i el president de la Vetlla dirigeix una pregària, recollint les oracions i súpliques de tota l’assemblea reunida. És l’única vegada que el Missal mana una monició perquè el poble es ben disposi a l’escolta i assaboreixi la Paraula de Déu. En entrar en el Nou Testament, cantem l’himne antiquíssim del Glòria i s’il·lumina l’altar al màxim, fent sonar joiosament les campanes per anunciar a tot el món la joia de la Resurrecció del Senyor. I abans de l’Evangeli cantem l’al·leluia de forma solemne (tres vegades), per assaborir-la més, després del silenci quaresmal.

Com deia el Papa Benet XVI “l’Església es fonamenta sobre la Paraula de Déu, en neix i en viu. Al llarg de tota la seva història, el poble de Déu hi ha trobat sempre la força, i la comunitat eclesial creix també avui en l’escolta, en la celebració i en l’estudi de la Paraula de Déu” (Verbum Domini 3). Que n’és d’important i exigent aquesta proclamació abundant de la Paraula de Déu en la Vetlla Pasqual i després en les misses dels diumenges! No la podem negligir, per més que ens demani un esforç d’atenció i d’acollida. Per això vetllem aquesta nit! Perquè la fe ve d’escoltar la Paraula de Déu i fer-ne cas. Jesús deia «feliços els qui escolten la Paraula de Déu i la guarden!» (Lc 11,28), o «la posen en pràctica» (Lc 8,21). El Papa Francesc ho ha comentat dient: «Aquestes són les dues condicions per seguir Jesús: escoltar la Paraula de Déu i posar-la en pràctica. Aquesta és la vida cristiana, res més. Senzill, Senzill! Potser nosaltres ho hem fet una mica més difícil, amb tantes explicacions que ningú no entén, però la vida cristiana és així: escoltar la Paraula de Déu i practicar-la. I per escoltar la Paraula de Déu, només cal obrir la Bíblia, l’Evangeli. Aquestes pàgines, no han de ser llegides, sinó escoltades. Escoltar la Paraula de Déu és llegir allò que diu: “Què li diu això al meu cor? Què m’està dient amb aquesta paraula?” I la nostra vida canvia.» Ens hauríem d’acostumar a llegir-la, meditar-la i fer-la oració cadascú, perquè després, en l’assemblea, puguem escoltar-la i entendre-la encara millor. Perquè sabem que quan la Paraula és proclamada en l’assemblea litúrgica, realment és Déu qui parla. Que la Pasqua signifiqui estimar encara més la Paraula de Déu!