La Unió Europea (UE) ha admès una petició dels membres de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana vinculada amb els incompliments de l’Estat espanyol en la protecció, conservació i promoció de la llengua occitana (aranès a l’Aran). La sol.licitud insta a l’Estat espanyol a promoure l’occità, com ja ho fan la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran, i l’obliga a subvencionar l’Acadèmia aranesa.

L’Institut recorda que l’any 2001 van entrar en vigor els compromisos signats pel govern espanyol en relació a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En el document, s’assenyalaven dos tipus de protecció. Un d’ells vers les llengües no oficials, com ara l’amazic a Melilla, l’aragonès a Aragó, l’asturleonés a Astúries o l’aranès a la Val d’Aran i Catalunya. Una segona protecció més potent s’havia d’aplicar a les llengües declarades oficials pels diversos estatuts d’autonomia, sense fer cap tipus de relació de quines llengües es tractava.

En el moment en que l’occità va ser declarat llengua oficial a Catalunya per l’Estatut d’Autonomia, va passar de l’estadi de protecció més dèbil a l’estadi més potent, de major protecció.

Presència a Estrasburg

Segons explica l’Institut, tant la Generalitat com el Conselh realitzen múltiples accions en la línia de la protecció i promoció de la llengua occitana com cursos per adults, implantació en l’educació obligatòria, utilització en l’administració, promoció en mitjans de comunicació, creació de l’Acadèmia de la llengua com autoritat lingüística, la utilització en cambres parlamentàries, traducció o publicació de lleis, entre d’altres. Contràriament, l’Estat no realitza cap acció en favor de l’occità. “Com a signant de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, l’Estat incompleix amb l’occità tots els compromisos adquirits, excepte els que són realitzats per la Generalitat i el Conselh Generau”, s’afirma. Tanmateix, se subratlla que l’Estat sí realitza accions a favor de la resta de llengües oficials, com el català, el gallec o l’euskera.

El passat 14 de setembre el president de l’IEA, Jusèp Loís Sans acompanyat de Rosa Maria Salgueiro i Jèp de Montoya, va comparèixer davant l’intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu a Estrasburg, on va exposar la situació de la llengua occitana, aranès a l’Aran.

Intervenció de la UE

En la seva petició l’IEA reclama la intervenció de la Unió Europea per aconseguir que l’Estat destini alguna partida pressupostària a l’organització de cursos d’occità per a funcionaris que exerceixen a la Val d’Aran, a la incorporació de la llengua occitana en algunes pàgines web en les pròpies de cada ministeri, a la traducció de lleis a l’occità, a facilitar impresos i publicitat institucional en llengua occitana, i a subvencionar l’Acadèmia aranesa, tal com s’ajuda econòmicament les altres acadèmies lingüístiques de l’Estat.

A la sol·licitud també es fa esment al fet que el govern espanyol va acordar al juliol de 2011 presentar un recurs d’inconstitucionalitat a la qualitat de llengua ”preferent” que la Llei atorga a l’occità, amb la intenció de protegir-lo davant de les altres llengües. El recurs ha tingut la decisió del Tribunal Constitucional al febrer de 2018 anul·lant la preferència lingüística.

Reunió

La seu de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat ha acollit aquest dimecres una reunió en la que han participat Jusèp Loís Sans, president de l’IEA-AALO; Rosa Maria Salgueiro, secretària de la institució, i el president de la Secció Aranesa de l’Acadèmia, Jèp de Montoya, amb la Comissió Tècnica d’Experts del Consell de Ministres del Consell d’Europa. Els experts han valorat l’informe presentat per l’IEA sobre els incompliments estatals. Els acadèmics aranesos també han mantingut una trobada amb la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa.