La Crema del Gener o Crema del Mai, una tradició canillenca que consisteix en cremar un arbre el darrer dia de gener per deixar enrere el fred d’aquest mes, ha pronosticat un hivern dur, ja que tal com marca la tradició, si l’arbre no es crema del tot significa que el fred i l’hivern continuaran. L’arxiver del Comú de Canillo, Domènec Bascompte, ha explicat que es tracta d’una tradició molt antiga i exclusiva de la parròquia de Canillo, i que enguany s’ha decidit tornar-la a anomenar la Crema del Gener per facilitar el significat de l’activitat, a diferència d’anomenar-lo Crema del Mai, que es refereix a l’arbre. L’acte ha comptat amb la participació de desenes d’infants i joves que prèviament han assistit a la mostra de teatre a càrrec dels alumnes del taller de teatre i seguidament han pogut berenar coca i xocolata.

Un any més Canillo ha celebrat la tradició de la Crema del Gener, amb la participació d’una àmplia representació dels infants de la parròquia. Es tracta d’una cerimònia molt antiga, que servia per acomiadar el mes de gener, que acostuma a fer fred i ser dur, ‘matant un arbre perquè deixés de fer fred’, tal com ha explicat l’arxiver del Comú de Canillo, Domènec Bascompte.

La tradició diu que si l’arbre no es crema del tot, tal com ha passat aquest dijous a la tarda, l’hivern no ha acabat, i per tant, encara s’haurà de patir més fred. L’encesa de l’arbre ha anat a càrrec del cònsol menor de Canillo, David Palmitjavila, i s’ha celebrat al camp de Casa Som, al costat de l’edifici Perecaus, sota l’atenta mirada de desenes d’infants i pares.

Domènec Bascompte ha destacat que és una tradició molt antiga i exclusiva de la parròquia de Canillo, ja que no té constància que existeixi en cap altre indret ni d’Andorra ni de fora, tot i que es pensa que podria provenir de França. Antigament, l’arbre es plantava a la plaça dels diferents veïnats de Canillo a principis de gener, i només es cremava, el dia 31, si havia estat un gener dur. La mainada anava a buscar palla per les cases, per facilitar la crema, i el dia 31 es convocava la gent amb trompetes i esquellots, i es cantava i ballava al voltant de l’arbre fins que aquest queia. Posteriorment, els infants venien la llenya per les cases per poder fer un berenar, que és precisament com s’ha posat fi a la festa d’aquest dijous.