El  Comú d’Ordino ha presentat aquest matí el segon volum de la ‘Toponímia de la Vall d’Ordino. Llorts i el Serrat’. Després que al 2008 es publiqués el primer volum dedicat a la Cortinada, Arans i l’Ensegur, ara es publica la segona part que ha utilitzat materials inèdits. A la presentació del segon volum d’aquesta ‘Toponímia d’Ordino’ hi ha estat present la consellera d’Educació, Cultura, Joventut i Benestar Social, Vanessa Fenés, i la coordinadora de la publicació, Lídia Rabassa. Rabassa ha destacat com amb la recollida dels testimonis orals “els padrins han donat un relat de com hi han viscut, amb la seva visió de les coses perquè la vida d’abans ja no existeix, moltes coses han desaparegut”.

Ja es troba disponible en línia en format epub i pdf de la web del Comú d’Ordino on consten gairebé tres-cents topònims recollits al segon volum de la ‘Toponímia de la Vall d’Ordino’, dedicada a Llorts i el Serrat. El treball s’ha fet a partir del testimoni de set informadors, una dona i sis homes de la parròquia ordinenca.

El treball recull la toponímia major i menor de terrenys particulars, zones comunals com boscos, planells, encreuaments, llocs geogràfics d’interès, els hidrònims (dedicats als rius, fonts, canals), els orònims (rocs), i també els topònims referents a edificis (cabanes i altres construccions). Arran de la recerca dels noms, l’equip investigador ha trobat en les denominacions dels indrets les històries que s’hi acompanyen, i capítols vinculats a aquests espais. Així, els noms de les propietats que van anar variant amb el temps, els noms dels llinatges i indrets afectats per esllavissades i allaus han viscut canvis que els padrins han pogut explicar detingudament en aquest treball.

El treball sobre la toponímia de les valls ordinenques va iniciar-se el 1996 i el 2008 es va publicar el primer volum. Al treball, a més s’hi recull el conjunt d’expressions pròpies de la parla de la parròquia. Lídia Rabassa, coordinadora de la publicació, ha detallat el fet que els topònims descrits representen un moment històric d’oficis, indrets i una forma de vida d’un país que ha canviat, “els padrins han donat un relat de com hi han viscut, amb la seva visió de les coses perquè la vida d’abans ja no existeix, moltes coses han desaparegut”.

(Text i foto: ANA)