La teoria de les finestres trencades defensa que si estem en un ambient deixat, malmès o destruït, ens comportem en consonància amb ell. És a dir, si estem caminant per un carrer brut, malmès, abandonat, no ens farà vergonya llençar qualsevol cosa al terra: papers, burilles, xiclets mastegats, etc. No ens preocupa perquè la nostra brossa passa desapercebuda. Per contra, si estem en un lloc net, ni ens passa pel cap fer-ho, perquè ho trobem incoherent, no volem trencar l’harmonia del paisatge. Per tant, buscarem papereres on llençar la nostra brossa i el xiclet, fins i tot, ens l’empassarem abans de llençar-lo al terra.
Dit breument i d’una altra manera, ens mimetitzem amb l’ambient, per tant, si volem ciutadans responsables i que no malmetin el mobiliari urbà, primer, hem de crear un ambient facilitador. Això significa reduir la tolerància als delictes menors i als actes vandàlics i, d’aquesta manera, els delinqüents s’ho pensaran dues vegades abans de passar a l’acció i, consegüentment, la resta de la societat, com veurà la delinqüència reduir-se dràsticament, o que no augmenta, se sentirà millor i, inevitablement, anirà en la mateixa sintonia. Així doncs, veient com l’ambient social i urbanístic ens condiciona a l’hora de comportar-nos –què ens fa pensar que en l’àmbit personal no funciona de la mateixa manera?–.
És una realitat que si som gent negativa, amargada, prepotent, maleducada, etc. només se’ns aproparà gent amb els mateixos conceptes, però, així i tot, hi ha qui se sorprèn i vol estar amb algú educat, responsable, empàtic, alegre, optimista, etc. Hem d’entendre que el nostre comportament és el reflex de la nostra personalitat, és com si fóssim una ciutat i volguéssim que la gent vingués a instal·lar-se. Si estem bruts, descuidats físicament, si ens falten dents, parlem vulgarment, etc. és coherent rebre gent amb les mateixes característiques, gent acostumada a viure en els suburbis i, consegüentment, serem una ciutat destinada a la ruïna, o sense opcions a prosperar.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.