El 9 de novembre de fa 25 anys es va esquerdar el mur de Berlín i fa tot just uns dies una bona part dels catalans van votar en una cosa anomenada procés participatiu per decidir el futur de Catalunya. Els participants volien, la majoria, la independència però tots coincidien amb l’eina: la democràcia. No, ara no parlaré del monotema català, crec que hi haurà més endavant més motius per a fer-ho. Simplement constato que en aquests temps de crisi brutal als països rics (podríem dir que va començar amb la caiguda de Lehman Brothers el 15 de setembre del 2008 i encara no ha acabat) la gran majoria de la població ha perdut poder adquisitiu i també la fe en els poders polítics i econòmics. I apareixen dues solucions que no haurien de ser contradictòries: el nacionalisme i la democràcia. Efectivament, el Front Nacional Francès i el Partit per la Independència Britànic creuen que la culpa dels mals del seu país són els estrangers i la Unió Europea. Quelcom similar passa a Espanya. El nacionalisme català majoritari creu que si es trenca amb Espanya tot anirà millor. I diversos partits espanyols creuen que el problema són els nacionalismes perifèrics. Fins i tot els partits esquerranosos Syriza a Grècia i Podemos a Espanya aposten perquè la sobirania passi dels poders econòmics i Brussel·les al poble…del seu estat.
 
Però moltes d’aquestes formacions també utilitzen una eina molt interessant: la democràcia o almenys aquesta és la bandera que onegen. I cada vegada més gent arriba a la conclusió que els problemes de la democràcia s’arreglen amb més democràcia. Com es van solucionar els problemes territorials al Quebec o Escòcia? Doncs amb un referèndum democràtic on els habitants dels territoris van decidir si volien seguir formant part del seu estat (van dir que sí) o no. I cada vegada es veu amb més simpatia l’exemple suís on la gent vota en referèndums les qüestions més importants. Per exemple es va optar perquè els salaris més alts no han de tenir un límit. És una idea, la que va triomfar, que no comparteixo, però és la que van elegir la majoria dels suïssos. Tampoc estic d’acord amb la limitació a l’entrada d’estrangers que van votar la majoria dels habitants de la confederació helvètica però és el que van voler els nacionals d’aquest estat. Potser hauríem de començar a imitar aquest exemple, el dels suïssos, perquè amb més democràcia puguem solucionar els mals que veiem en la democràcia. De moment, em conformo amb que més gent reflexioni al respecte.