En vist de les notícies aparegudes en algun mitjà de comunicació amb motiu de l’aprovació del manual de tarifes per part de l’Assemblea General de l’SDADV el proppassat dia 17 de juny, cal sortir al pas de les inexactituds de les dades publicades, tal vegada fruit de la manca de comprensió de les mateixes o de la precipitació en l’anàlisi de les mateixes.

Amb motiu de l’aprovació de la llei de creació de l’SDADV, es va modificar la llei de andorrana de drets d’autor, eliminant-hi tota referència al cànon sobre aparells i dispositius verges de gravació (CD, DVD, USB…) per la qual cosa les tarifes de l’SDADV no contemplen ni fan cap esment de cap quantitat referida a aquest concepte.

Les tarifes de l’SDADV no són homologables ni comparables a les de cap societat estrangera, tota vegada que les societats estrangeres referides com a exemples en algun article d’algun mitjà de comunicació només representen un dret, mentre que l’SDADV representa tots els drets d’autors en tots els àmbits, així com els drets d’artistes intèrprets o executants i de productors audiovisuals i discogràfics.

Tenint en compte el que s’explica en el paràgraf anterior, qualsevol empresa (hotel, restaurant o discoteca, entre d’altres) a l’estranger ha de negociar amb diverses societats gestores de drets d’autor i drets veïns (una per cadascun dels drets que li pertoqui) i el total a pagar és la suma de les quantitats acordades amb cada societat. A Andorra, per contra, l’SDADV és l’única societat gestora d’aquests drets i, si es calcula correctament, es veu que la quantitat a abonar és netament inferior a la suma que es paga en els altres països.

Si, tal com pretenien alguns, a Andorra s’hagués permès l’entrada o la creació de múltiples societats per gestionar diversos drets, ara possiblement ens trobaríem amb una situació de diversos agents reclamant als empresaris pagaments per l’ús dels seus respectius repertoris.

L’SDADV està a la disposició de tots els interessats, i té la previsió de reunir-se i dialogar amb diversos col·lectius d’empresaris, tot arribant a acords amb ells. L’SDADV no pretén que els empresaris abonin el cent per cent de les tarifes aprovades, que són indicatives, ni en un inici de la seva activitat ni més endavant. Per contra, la SDADV vol que hi hagi una progressivitat inicial i alhora règims de descomptes sempre consensuats amb les associacions representatives dels diferents col·lectius d’empresaris.

D’altra banda, l’aplicació de les tarifes de l’SDADV, excepte pel que respecta a la retransmissió per cable duta a terme per Andorra Telecom i Cable Mútua, no es pot dur a termini fins que no s’hagin signat acords amb altres entitats que disposen dels drets i que estan en disposició de cedir el seu repertori a l’SDADV, la qual cosa significa que, com a molt aviat, estem parlant d’una aplicació gradual a partir de finals de l’any 2014.

Creiem fermament que no podem continuar donant l’esquena a una realitat internacional que cada dia exerceix una més alta pressió sobre el nostre país i que, per tant, imaginar que Andorra no pagarà res i utilitzarà lliurement el fruit d’altres, amb un menyspreu absolut sobre la tasca de creació artística, és una postura insostenible i abocada al fracàs.

També creiem fermament que estem mirant d’aconseguir que no hi hagi ingerència exterior per part de ningú i que ho estem aconseguint.

Volem, per tant, manifestar el nostre interès i la nostra predisposició per negociar i trobar la millor manera d’aplegar els drets absolutament indiscutibles dels creadors i dels divulgadors de la cultura amb una aplicació racional i prudent d’unes tarifes, totalment allunyada dels intents d’atiar un foc que mai no ha existit.

(Text: comunicat de la Societat de gestió col·lectiva de drets d’autor i drets veïns)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada