El darrer ple ordinari de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, aquest febrer, ha aprovat per unanimitat una moció per instar la Generalitat a “fer front a la situació d’emergència social” tot posant en pràctica, malgrat l’oposició de l’Estat espanyol, lleis aprovades pel Parlament com ara la que estableix un impost especial als bancs, el Decret contra la Pobresa Energètica i la Llei d’Emergència Habitacional. Totes aquestes i altres normes pensades per atendre els col·lectius més afectats per la crisi han estat sistemàticament suspeses pel Tribunal Constitucional.

Des de l’equip de govern, la tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones, Anna Vives, va expressar el suport a la moció després de l’esmena presentada pel PDeCAT pel que fa als criteris d’atorgament dels ajuts per pobresa energètica. Vives va destacar que la posada en marxa d’aquesta llei ha servit per comprovar que “els barems no estan equiparats a d’altres tipus d’ajuts, cosa que fa que hi hagi greuges amb destinataris d’altres ajuts”, un fet que es vol ara corregir. Vives espera que la mesura es pugui aplicar “quan tinguem Govern”.

El portaveu de Compromís X La Seu, Òscar Ordeig, es va mostrar també d’acord en la necessitat d’aturar les desigualtats i garantir una millor distribució de la riquesa. Ordeig també va incidir en “l’augment de les desigualtats territorials” pel que fa a regions com l’Alt Pirineu, especialment en àmbits com ara la sanitat. Ordeig va valorar positivament que la moció “posi deures” al Parlament i al Govern, però creu que també hauria de fer referència a les competències que corresponen a l’Ajuntament.

Des d’ERC, Xavi Munt va compartir “la necessitat de recuperar les 46 lleis tombades pel Tribunal Constitucional i el Govern espanyol”. Munt considera “especialment greu” el fet que la immensa majoria d’aquestes lleis “no tenen res a veure” amb el procés independentista “i sí tenen molt a veure amb el benestar progrés de la nostra societat”, cosa que “ha afectat a l’hora de no poder implementar polítiques socials i millores en la recaptació d’impostos per tal de fer avançar el nostre país”. El regidor republicà considera especialment flagrant el cas de la Llei d’Emergència Habitacional, que preveu prohibir els desnonaments exprés, sancionar els grans propietaris de pisos buits i evitar els talls en serveis bàsics com ara llum o gas.

Des de la CUP, Paul Lozano va apuntar que la majoria de lleis suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional Espanyol “han estat víctimes d’una interpretació rígida de la Constitució de 1978, enfront la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya expressada al Parlament, on aquestes lleis es van aprovar per una àmplia majoria”. Durant aquest temps, segons recorden des de la CUP, el TC espanyol “ha suspès fins a 46 lleis” que tenien per objectiu donar resposta als problemes socials més greus de Catalunya. Tot la dificultat legal, el portaveu cupaire creu que hi ha “la necessitat urgent que les institucions catalanes posin fil a l’agulla per començar a desenvolupar i fer efectives les lleis i els reglaments”.

El ple descarta declarar la Seu ‘Municipi de la República Catalana’

D’altra banda, el ple municipal ha descartat l’altra moció presentada per la CUP, que proposava declarar la Seu ‘Municipi de la República Catalana’ i explicitar-ho amb la instal·lació de cartells indicatius a les entrades principals de la ciutat. La proposta només va tenir un vot favorable, mentre que el PDeCAT i ERC es van abstenir i Compromís hi va votar en contra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada