La sala de Sant Domènec de la Seu d’Urgell es va omplir ahir al vespre per celebrar l’acte commemoratiu del 25è aniversari dels Jocs Olímpics Barcelona’92. L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’alcalde de la ciutat, Albert Batalla, el director general adjunt del Comitè Olímpic Internacional, Pere Miró, l’alcalde en l’any dels Jocs, Joan Ganyet, el president del Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional de Canoa, Jean Michel Prono, el director de la subseu olímpica de 1992, Ramon Ganyet, i el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, entre d’altres.
En la seva intervenció, l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, va recordar que “va ser un moment molt especial per a la ciutat” i subratlla que “ha tingut conseqüències en la Seu d’avui”, ja que s’ha seguit treballant perquè el Parc del Segre “segueixi sent avui un espai integrat a la ciutat, continua sent una instal·lació esportiva d’altíssim nivell, amb centres de tecnificació, i també és una instal·lació turística”, amb la nova denominació Ràfting Parc”. Batalla va remarcar que el recinte olímpic segueix acollint competicions del màxim nivell, com ara les finals de la Copa del Món d’enguany i, l’any 2019, els Mundials de piragüisme. També va avançar que la Seu tornarà a reviure l’esperit olímpic l’any vinent amb l’organització dels Special Olympics, juntament amb Andorra la Vella.
Per la seva part, l’actual dirigent del COI, Pere Miró, es va mostrar il·lusionat per aquesta commemoració. “Fora de Barcelona és l’acte de més transcendència que ha organitzat un municipi per recordar aquelles dates”. En aquest sentit, Miró va recordar que durant els Jocs va mantenir un contacte molt directe amb la Seu i va elogiar l’eficàcia i determinació que va mostrar la ciutat. Alhora, va destacar que encara avui “haver format part de Barcelona’92 és una credencial que obre portes”, ja que el COI els segueix considerant com un excel·lent model d’organització.
Joan Ganyet, alcalde de la Seu entre 1983 i 2003, va rememorar com es va gestar la incorporació de la ciutat al projecte olímpic i va agrair el suport que va donar Pasqual Maragall a la proposta urgellenca. A més a més, Ganyet va expressar el més sincer agraïment a la col·laboració i lleialtat que van trobar per part del govern espanyol i de la Generalitat de Catalunya de cara a tirar endavant les obres per reactivar la ciutat després dels aiguats de 1982. L’exalcalde també va esmentar la implicació que hi va haver per part de tota la ciutat, amb la col·laboració de 700 voluntaris, alguns dels quals van ser presents a l’acte commemoratiu.
Els parlaments també van comptar amb el secretari general de l’Esport, Gerard Figueras, que va subratllar el paper clau que van tenir per als actuals èxits de l’esport català tant els Jocs de 1992 com el Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, del qual aquesta setmana s’ha celebrat el 30è aniversari. Figueras va confirmar, alhora, la intenció del Govern de tornar a projectar Catalunya a través de l’esport olímpic amb la preparació d’una candidatura als Jocs d’Hivern del 2030.
De la seva part, el president del Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional de Canoa (ICF), Jean Michel Prono, va resumir l’esperit d’aquests 25 anys amb el lema d’aquells Jocs: “Amics per sempre”. Prono va viure l’esdeveniment des de primera línia, com a entrenador de l’equip espanyol d’eslàlom, i des d’aleshores ha mantingut un estret vincle tant amb la Seu com amb Catalunya, un fet que va agrair durant l’acte.
A la part central de la commemoració, el director organitzatiu del 1992 a la Seu, Ramon Ganyet, va presentar el llibre Els Jocs Olímpics de 1992 i el Parc del Segre. De la seva part, Enric Cobo, director general d’Arxius de la Generalitat, va explicar l’exposició, fruit de la tasca duta a terme per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i les aportacions d’arxius particulars de persones que van viure l’esdeveniment a la ciutat.
Un moment històric per al piragüisme
Els Jocs Olímpics del 92 van ser un fet històric que va marcar un abans i un després per a la ciutat comtal i la capital de l’Alt Urgell, que va esdevenir la seu de les proves d’aigües braves. Les infraestructures van millorar, es va construir el Parc Olímpic, encara en funcionament, i l’eslàlom va incorporar-se definitivament al programa del Comitè Olímpic Internacional (COI). L’esdeveniment es va convertir en un catalitzador de projectes d’una societat en recuperació econòmica i política després de 40 anys de dictadura.
Segons Ramon Ganyet, Director Executiu del Comitè Organitzador de la Copa del Món de Canoe Eslàlom de la Seu d’Urgell, “la Seu va tenir l’oportunitat de pujar al vaixell olímpic i Barcelona, a través de l’Alcalde Maragall, va tenir la generositat d’integrar la ciutat al projecte més il·lusionant de tot el segle XX. A una escala apropiada la renovació urbana i la incorporació de l’esport de la canoa van ser a la Seu d’Urgell comparables a la transformació de Barcelona”. Pel que fa a l’organització, va apuntar que els JJOO “van ser un èxit perquè hi havia encert en la concepció, planificació en la preparació, prova i entrenament de l’execució i molta dedicació del gran equip olímpic’92”.
