La Seu demana a Andorra una comissió interdepartamental per afavorir les relacions econòmiques

La taula rodona sobre les relacions entre Andorra i la Seu d’Urgell, celebrada aquest divendres al vespre, ha posat de manifest la necessitat que el Principat creï una comissió interdepartamental per afavorir i sistematitzar els contactes entre els empresaris dels dos territoris, tal com ha demanat l’economista i exalcalde de la Seu d’Urgell, Amadeu Gallart. L’actual alcalde, Albert Batalla, també ha posat sobre la taula la possibilitat que en cas de necessitats de mà d’obra, Andorra, després de prioritzar els seus aturats, pugui fixar-se en els aturats de les comarques veïnes com l’Alt Urgell, i afavorir així el fluxe de transfronterers.

De la seva banda, el cap de Govern, Toni Martí, ha assegurat que el procés d’obertura econòmica que ha iniciat el país també és beneficiós pel sector econòmic alturgellenc, ja que a partir d’ara les empreses d’aquest territori podran operar a Andorra amb total seguretat jurídica. També el conseller delegat de Crèdit Andorrà, Josep Peralba, ha considerat que la recessió econòmica pot afavorir que els dos territoris sumin, i que Andorra pugui ajudar la Seu d’Urgell aprofitant la seva condició d’Estat, o que els alturgellencs puguin gaudir de les importants infraestructures que disposa el Principat.

La taula rodona, moderada per l’exsecretari dels serveis del copríncep episcopal, Joan Massa, ha tractat els principals àmbits de relació que es podrien potenciar entre Andorra i la Seu d’Urgell, començant per la qüestió econòmica i laboral. En aquest sentit, des de la capital alturgellenca, que es considera ‘Andorra com la primera indústria de la comarca’, s’ha demanat una comissió que estigués formada pels diferents ministeris i institucions andorranes per agilitzar els contactes entre els empresaris dels diferents territoris, així com afavorir el flux de treballadors transfronterers, que amb la crisi econòmica ha passat dels 3.000 a gairebé la meitat.

Des d’Andorra, el cap de Govern, Toni Martí, ha destacat que les relacions entre els dos territoris són històriques, i que l’obertura econòmica ‘obrirà noves perspectives’ i també serà beneficiosa pel teixit empresarial alturgellenc, ja que ‘si Andorra va bé, la Seu d’Urgell també’. Martí ha dit que el més important es que els empresaris vegin les oportunitats que puguin tirar endavant conjuntament, i que per això és molt positiu les trobades empresarials que s’organitzen.

També el conseller delegat de Crèdit Andorrà, Josep Peralba, considera que la crisi econòmica obrirà més oportunitats de relació entre ambdós territoris, i ha apuntat possibilitats com ara que l’Alt Urgell pugui aprofitar-se més de les importants infraestructures que té Andorra, tant a nivell sanitari com universitari, o que el Principat pugui aprofitar més el capital humà de la Seu d’Urgell o la seva zona industrial, tenint en compte la manca de sòl que pateix el país.

De la seva banda, el director general d’Andorra Telecom, Jaume Salvat, considera que Andorra, tenint en compte que està més desenvolupada a nivell de telecomunicacions, hauria de poder oferir aquests serveis a territoris com l’Alt Urgell. Malgrat tot, Salvat ha dit que és complicat perquè ‘les regles del joc són molt diferents pel fet de tractar-se de dos estats diferents’.

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, també ha assegurat que es podrien plantejar connectar-se a la xarxa de fibra òptica andorrana, i igualment ha posat sobre la taula idees com la d’una agenda d’activitats culturals conjunta, la col·laboració en matèria de residus, o la creació d’una oficina transfronterera per organitzar i protocol·litzar millor aquest col·lectiu.

Un dels temes que també ha generat debat és l’aeroport de la Seu d’Urgell. En aquest sentit, l’economista i exalcalde de la Seu d’Urgell, Amadeu Gallart, ha retret a Andorra que s’hagués donat suport a l’aeroport de Lleida en comptes de l’alturgellenc, i també ha demanat al país ‘que jugui més fort’ i que faci una acció de lideratge en el marc de l’Alt Pirineu aprofitant el seu paper d’Estat, ‘en benefici nostre, però també d’Andorra’. Gallart ha conclòs que caldria a més crear algun tipus d’organisme entre les diferents institucions ‘perquè tota aquesta retòrica es converteixi en realitat’.

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.