A Europa trobem que els seus habitants han aconseguit fer de la seva història un actiu susceptible d’ésser explotat turísticament. No solament parlo de grans capitals com Londres, Berlín, Roma, París o Praga; trobem centenars de poblacions més petites d’arreu del nostre vell continent que han sabut atraure milions de persones des de qualsevol indret del món als seus municipis, amb el consegüent impacte positiu per a les seves economies més modestes. Aquest fet em porta a preguntar-me: és La Seu d’Urgell, ciutat pirinenca mil·lenària, un indret turístic?
Si centrem l’atenció en els punts que poden ser més atractius del nostre municipi, podríem destacar-ne tres: el Centre Històric medieval (amb la seva Catedral Romànica com a màxim exponent), un ric entorn natural (amb dos Parcs Naturals molt propers) i el Parc del Segre (d’història recent però amb un més que considerable èxit esportiu). A més, cal sumar-hi la proximitat d’un pol d’atracció turística com és Andorra.
Amb aquests actius, sumant una ubicació geogràfica molt favorable, tot semblaria indicar que la resposta a la pregunta d’abans hauria de ser un clar “sí”. Malgrat això, la realitat ens diu que el volum de visitants del nostre municipi encara té un gran marge de millora.
El turisme és un sector econòmic complicat. A part del fort component estacional que li és inherent, al turisme se li ha d’oferir un producte de qualitat, sobretot quan es tractad’un turisme cultural i familiar com el que pot atreure un municipi com el nostre. Aquest producte és un agregat de nombroses variables que el turista valora: l’hotel on s’allotja, el restaurant on menja, la botiga que li ofereix productes, l’atenció turística que li soluciona problemes, el civisme i amabilitat dels habitants autòctons, els serveis públics, la seguretat, l’agenda d’activitats, els llocs d’interès, les vies de comunicació, els transports públics, etc. S’ha de reconèixer que crear aquest producte no és gens fàcil i requereix de l’actuació coordinada dels diferents agents de la societat. Dins de l’àmbit municipal, un dels agents que més rellevància té és el respectiu ajuntament (o l’homòleg equivalent a cada país d’Europa).
En els darrers 5-6 anys, a La Seu, el nostre consistori ha realitzat importants despeses de diners públics de cara a millorar la imatge turística del municipi i aconseguir atreure més visitants. Per desgràcia, i no obstant la voluminosa xifra de diners gastada, els resultats d’aquestes “inversions” han estat mínims o pràcticament nuls.
Citarem alguns exemples dels imports gastats i de la seva contrapartida: un museu municipal innecessari que l’any 2015 nomésva aconseguir vendre 2300 entrades turístiques (1.500.000€); remodelació innecessària de l’apartada i poc visitada Torre Solsona per criteris polítics i no turístics (90.000€); instal·lació de barreres i semàfors inutilitzats en ple Centre Històric (100.000€); la desafortunada remodelació de la Plaça Pati Palau (330.000€) o la col·locació de varis accessoris visuals innecessaris –un plànol del Centre Històric pintat en mig del carrer, un graffiti/rosetó i unes làmines adhesives de promoció turística en un edifici sense cap atractiu–(30.000€). Amb aquests exemples i la resta d’actuacions, la inversió pública en turisme(o despesa, sense més qualificatius) haurà estat demés de 2.500.000€.
La Seu necessita urgentment reconduir la seva línia d’inversions públiques en turisme. Cal plantejar una estratègia clara, amb actuacions a curt i llarg termini. S’ha d’aturar la degradació del Centre Històric, aconseguint crear un espai agradable a la nostra ciutat que ofereixi al món la possibilitat de viure la història mil·lenària que ens envolta. Tenim els actius necessaris per aconseguir-ho i vam tenir els diners (no sabem si tornarà a haver-n’hi). No hem de perdre més el temps i els diners amb actuacions aleatòries, improvisades i innecessàries. Cal reaccionar abans que sigui massa tard. Les segones oportunitats no sempre arriben.
Miguel Perruca Martín
Regidor de Compromís X La Seu a l’Ajuntament de La Seu d’Urgell