La Seu aprova per unanimitat instar el Govern a perseguir l’onada d’agressions d’extrema dreta

Foto X.S.

El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat per unanimitat una moció que insta la Generalitat de Catalunya, i especialment el Departament d’Interior, a perseguir de manera més decidida les agressions perpetrades per grups d’extrema dreta. Amb el text, alhora, la Seu es declara “municipi lliure de feixisme i racisme” i el consistori es compromet a personar-se com a acusació particular en cas que al municipi es produeixi algun atac físic en què es demostri que hi ha hagut una motivació explícitament feixista.

La proposta, presentada per la CUP, va tirar endavant mitjançant les esmenes proposades per l’equip de govern. Concretament, es va acordar emplaçar el Govern a  En nom de l’equip de govern (PDeCAT), l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, va subratllar que “tothom estem d’acord” que la Seu sempre ha de condemnar els atacs feixistes o racistes, però va expressar el rebuig al text inicial, que acusava la Generalitat i els Mossos d’Esquadra de restar passius davant l’actual onada d’atacs violents al carrer per part de grups vinculats a la ultradreta espanyolista.

Pel que fa a la possibilitat de presentar-se com a acusació particular, Batalla creu que “l’Ajuntament ha d’estudiar cas a cas cada agressió” i que “si té un rerefons polític, s’ha d’actuar, però cal ser curosos amb el que hagi passat abans de presentar-s’hi”, sempre deixant clar que “en cas que es confirmin els fets, l’Ajuntament actuarà”. El text final preveu establir aquest protocol d’actuació en el termini d’un mes, tot parlant prèviament amb els tècnics municipals i amb els advocats amb els quals treballa habitualment el consistori.

Pel grup de Compromís, Conxita Rabasa va mostrar-se d’acord amb les matisacions afegides a la moció. Rabasa hi va afegir que, des del seu punt de vista, la moció s’hauria de referir a “grups violents”, en comptes d’esmentar explícitament l’extrema dreta, com també que “s’hauria de parlar de tot tipus de violències”, entre les quals també hi inclou “els atacs a espais privats, com ara pintades a cases”. La regidora considera que “la llibertat d’expressió és fonamental, però passa per respectar la llibertat i els espais dels altres”. Rabasa conclou que “la gent té dret a discrepar en el fons i en la forma” i que “les places i carrers han de ser espai de tot tipus d’expressió política”, però que “s’ha de vigilar amb el llenguatge que s’empra”. Finalment, també va al·ludir al fet que la CUP “ara també qüestioni els Mossos”, tot defensant que en tot cas “cal algun tipus d’autoritat”.

La portaveu d’ERC, Berta Vidal va acceptar el plantejament “d’instar la Generalitat a actuar, en comptes de dir que ha restat passiva”, tot i que va assegurar que, com la CUP, el seu grup també estan molestos amb l’actuació dels Mossos i la manca de contundència contra grupúsculs violents espanyolistes al llarg dels darrers mesos. Vidal assegura que darrerament “els mateixos Mossos ha declarat que podrien ser més eficaços i més actius” al respecte. Per això, creu que cal exigir a la policia “que faci tot el necessari”.

El portaveu de la CUP, Pau Lozano, va denunciar l’existència d’una doble vara de mesurar per part de l’aparell judicial i policial de l’Estat espanyol, que persegueix o jutja persones per expressar determinades opinions, per manifestar-se o per permetre que la gent voti, però que al mateix temps es mostra passiva davant d’expressions d’odi molt explícites, amenaces de mort o bé agressions físiques en ple carrer, quan aquestes provenen de grups espanyolistes. Lozano creu que això no és casual sinó que forma part d’una “estratègia represiva de l’Estat” en la qual “allà on no arriba l’Estat, arriba l’extrema dreta”, la qual considera que ha esdevingut “la branca armada de l’Estat als carrers”. En aquesta estratègia, també hi situa “els processos judicials i policials i l’espionatge”. Tot plegat, vinculat al fet que “l’any passat una majoria social va exercir el dret d’autodeterminació, va votar i va sortir als carrers per defensar-ne els resultats”.

Alhora, el regidor cupaire va demanar a Compromís que concretés “quins altres atacs violents hi ha actualment a Catalunya” que no siguin els provinents de grups espanyolistes radicals. En aquest sentit, a les xarxes socials s’ha impulsat l’etiqueta #AlertaUltra, en què es recopila tota mena d’agressions o amenaces perpetrades per aquests grups. Entre les darreres, la que es va produir el passat dia 14 a Montgat (Maresme), on un home tatuat amb simbologia nazi va pegar una parella, majors de 60 anys, després de recriminar-los que critiquessin Albert Rivera i que parlessin en català. El fotoperiodista Jordi Borràs ha documentat més de 150 agressions ultres el darrer any a Catalunya. De fet, una de les més recents, aquest estiu, va ser contra ell mateix, comesa per un home que posteriorment es va identificar com a agent de la Policia espanyola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada