Més cooperació transnacional i un rol més actiu de l’OSCE com a plataforma per buscar les eines necessàries per combatre la ciberdelinqüència, un problema que va en augment. Aquestes són les principals conclusions de la primera sessió celebrada en el marc de la trobada que l’OSCE-PA està duent a terme a Andorra i que ha servit per abordar la ciberseguretat. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, que ha intervingut en aquesta sessió de treball, ha defensat la necessitat que hi hagi lleis que “vagin més enllà de les de cada estat”, que s’incideixi en l’educació de la població i que s’impliqui en aquesta lluita contra el cibercrim tant les administracions, com les organitzacions no governamentals i també la ciutadania en general.
Espot ha destacat que dos instruments molt importants per combatre la ciberdelinqüència són el conveni de Budapest, que Andorra ha ratificat a l’igual que altres 54 països, i el protocol addicional, però ha incidit també en la necessitat que “es vagi més enllà”. Així, ha remarcat que Andorra ha mostrat el seu “compromís ferm en el treball conjunt en aquest àmbit”, ja que ha afegit que és important que “no hi hagi buits” legals als diferents països. A més a més, s’ha mostrat convençut que el Principat ha de ser “capdavanter” en qüestions de ciberseguretat. Qüestionat sobre el fet que un centenar d’empreses tinguin dades sense protegir tal com s’ha palesat des d’Andorra Telecom, Espot ha destacat que s’han de fer “passos endavant” per constituir una agència que vetlli per la ciberseguretat i que el que cal avaluar és si ha de ser un organisme autònom “o relligat” a una institució ja existent, ja que ha afegit que un dels problemes és que el país no disposa d’una massa crítica important i que posar en marxa organismes d’aquestes característiques és complicat “pel cost”.
En la sessió de treball també ha intervingut el cap de seguretat d’Andorra Telecom, César Marquina, que ha destacat els diferents perills d’Internet i com en els darrers anys s’han multiplicat no només els usuaris de la xarxa sinó també els virus i atacs. Així, ha recordat que cada dia hi ha més víctimes de cibercrims que naixements i que les pèrdues lligades a aquests delictes augmenten any rere any. Marquina ha afegit, a més, que els ciberdelinqüents gaudeixen cada vegada més d’una certa tranquil·litat, ja sigui pels buits legislatius o per la dificultar d’atribució del delicte. Per això ha destacat com a importants, entre d’altres eines, la directiva NIS de la Unió Europea perquè es creï una xarxa de col·laboració entre països.
Al seu torn, la coordinadora de l’OSCE per a les activitats en la lluita contra les amenaces transnacionals, Rasa Ostrauskaite, ha recordat la feina que s’ha fet des de l’OSCE per establir mecanismes que serveixin per combatre la ciberdelinqüència. En les intervencions posteriors dels diferents parlamentaris s’ha posat en relleu la necessitat que els valors com la llibertat es tinguin en compte en aquesta lluita contra el cibercrim i també s’ha reivindicat que tant la Unió Europea com l’OSCE poden fer més en aquest àmbit. I països com Lituània han retret “la propaganda russa” i la necessitat de contrarestar-la mentre que des de Rússia s’ha posat en dubte l’eficàcia de certs mecanismes que ja hi ha creats. A l’últim, des d’Espanya s’ha manifestat que cal contundència contra els anomenats paradisos cibernètics.
ANA
