La sequera i els fongs incrementen la mortalitat dels arbres. Així ho determina un estudi en el qual ha participat Jonàs Oliva, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL). La recerca internacional ha estudiat l’efecte interactiu de la sequera i la infecció patògena sobre el procés de mortalitat dels coníferes. En concret, mostra que en condicions de falta d’aigua, els arbres prioritzen mantenir els teixits vius hidratats a compte de sacrificar la seva capacitat de defensa. Així, en condicions de sequera continua, la mortalitat per patògens es triplica. La recerca s’ha centrat en l’afectació d’uns fongs al pi roig i a la pícea.
Jonàs Oliva, investigador del CTFC i de la UdL – AGROTECNICO ha liderat el desenvolupament de l’estudi publicat a la revista ‘Plant, Cell & Environment’. La recerca ha comptat amb la participació del CREAF, l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC) i la Swedish University of Agricultural Sciences.
La investigació s’ha centrat en els processos fisiològics que afecten el pi roig (Pinus sylvestris) i la pícea (Picea abies) quan estan afectats pel patogen ‘Heterobasidion annosum s.s’, un fong que ataca l’albeca i el duramen dels arbres i causa descomposició interna del tronc i les arrels.
Patogen abundant al Pirineu
‘Heterobasidion annosum’ és un patogen molt abundant al Pirineu, on es calcula que més del 30% de les avetoses estan afectades per la malaltia que causa. Els avets i les pícees en són bastant tolerants. Tot i que els arbres malalts creixen menys, són susceptibles a les ventades i perden la major part del seu valor fuster, malgrat que no solen morir. En aquest sentit, l’estudi ha mostrat com la sequera transforma una malaltia crònica en mortal.
Els resultats demostren la influència negativa de la sequera en la capacitat dels arbres per a defensar-se del patogen. Cinc mesos després de la inoculació, els exemplars inoculats amb el patogen i subjectes a condicions de sequera mostraven lesions necròtiques el doble de grans que els arbres inoculats que havien estat ben regats. El tractament combinat de sequera i patogen va augmentar significativament la mortalitat de Pícea, que va morir a un ritme més ràpid en comparació als arbres que van ser sotmesos a qualsevol dels factors estressants per si sols.
Efectes estressants
Durant la recerca, s’han analitzat els efectes de factors estressants com la sequera o els patògens en ambdós espècies d’arbres joves, mesurant el seu estat hídric, l’intercanvi de gasos, els hidrats de carboni no estructurals (NSC), la defoliació, les respostes de defensa, i la seva relació amb la mortalitat. Els resultats han permès avançar en els mecanismes que hi ha darrera de la interacció sequera-patogen. Per una banda, la sequera redueix les reserves de carboni dels arbres i perjudica la capacitat dels arbres per construir barreres de defensa. Per l’altra banda, les necessitats de defensa redueixen la quantitat de carboni disponible per a l’arbre per a fer front a l’estrès hídric, afectant negativament el seu rendiment hidràulic i, per tant, augmentant la taxa de mortalitat.
Tot i que la mortalitat d’arbres induïda per la sequera s’ha estudiat intensament en les últimes dècades, les vies que condueixen a la mortalitat arbòria encara no es coneixen completament. Sovint, prové d’una interacció entre agents d’estrès biòtics (plagues i patògens) i abiòtics, en lloc de ser el resultat d’un sol factor de pertorbació.
Canvi climàtic
El canvi climàtic planteja reptes cada vegada més grans per als ecosistemes forestals i les malalties no només sorgeixen després de la introducció de patògens exòtics en nous entorns sinó també modificant la seva virulència a causa de processos impulsats pel clima com la sequera. Per tant, segons els experts, és cada vegada més important, tant predir el risc d’una acceleració en el desenvolupament de malalties existents vinculades al canvi climàtic, com comprendre la mort dels arbres induïda per patògens.
