La sanitat pública: un dret irrenunciable de la persona i una obligació de l’Estat social

Manifest del Sindicat Andorrà de Treballadors amb motiu del Primer de Maig

Un any més, la patronal andorrana i les entitats financeres, ben representades en el Consell General i en el Govern, han fet valdre la seva voluntat en la direcció de l´Estat andorrà, demanant més sacrificis a l´Estat, per sobreviure ells. A l’altre part de l´Estat, a la població més empobrida, més enganyada, més coaccionada, estafada i més oprimida a la fi.

Perquè l´Estat som tots. Tots els que hem treballat i treballem per fer més gran el nostre país, més justa la nostra societat. Sense eufemismes patriòtics.

Però mentre uns s’han aprofitat de l’oportunitat que els ha facilitat l´Estat per satisfer la seva absoluta cobdícia, altres hem confiat en les garanties de l´Estat social.

Els que esperaven, i esperem, que, amb les nostres aportacions econòmiques tindríem garantits els nostres drets, de present de salut i de futur de jubilació, ens trobem de cop, (perquè ens anem resignant), amb un preavís de fallida econòmica, divulgat des de la presidència del consell d’administració, de l’entitat i fonament social més important que tenim: la Caixa Andorrana de Seguretat Social (C.A.S.S.).

Sí és alarmisme, desestabilitza la credibilitat d´Estat social, i si, més tard o més aviat, es confirma, destrueix l´Estat social. I d’aquí a la pèrdua de la seguretat jurídica d´Estat democràtic i de dret només hi ha un pas.

És l’estratègia d’anar-nos mentalitzant gradualment a la condemna, en un futur proper, de la pèrdua, parcial o total, del dret a la sanitat, i de la pèrdua de les nostres pensions de jubilació. O la justificació del frau social més gran de la historia d’Andorra.

Recordem que aquesta temerària manipulació es basa en la suposició (els cotitzants no tenim verificació dels comptes) d’una deficitària i imparable caiguda de la situació econòmica de la C.A.S.S.

La crisis, anunciada, d’aquesta administració parapública no és responsabilitat dels cotitzants.

El Sindicat Andorrà de Treballadors rebutja aquest amenaçador missatge i la manipulació per justificar retallar-nos o negar-nos els nostres drets sanitaris i de jubilació.

Les normes, la Llei i els reglaments sobre la C.A.S.S. (i sobre la sanitat nacional), han sigut, i continuen sent, responsabilitat absoluta dels diferents Consells Generals i dels diferents Governs. La competència d’interpretació, regulació i aplicació d’aquestes normes ha sigut, i és, responsabilitat dels diferents Consells d’administració i direccions de la C.A.S.S., tant en les restriccions de serveis, negatives d’ajudes o prestacions, com, sobretot, en les altes mediques sense garanties, menyspreant el treball dels mèdics o professionals sanitaris, que els cotitzants estem obligats a visitar, consultar o recórrer.

Llevat d’honroses excepcions d’alguns consellers, en minoria, que no han admès dictats de la majoria que atemptaven contra el dret a la sanitat dels cotitzants, tots els membres de les diferents institucions abans esmentades ens han portat a aquesta crisis anunciada. Ells són els únics responsables. Sabem qui son.

El Sindicat Andorrà de Treballadors reclama als poders públics que la C.A.S.S. sigui nacionalitzada, que formi part de l’administració pública estatal, que el Govern administri el seu funcionament i que l´Estat assumeixi les garanties de protecció a la salut i a la jubilació, o les deficiències econòmiques que es puguin derivar. Igualment, requereix al Govern d´Andorra que l´Estat andorrà signi i ratifiqui el Codi Europeu de Seguretat Social i la Convenció europea de Seguretat Social.

En situacions de crisi, com la que estem patint al nostre país, el dret a la sanitat pública ha d’ésser garantida de forma gratuïta i universal, com a dret absolutament prioritari de dignitat de la persona, i sense excuses. Si aquells que ens administren, des de qualsevol àmbit, i que exerceixin la potestat de decisió i execució, no saben, no poden o són incompetents amb les seves funcions i responsabilitats, en perjudici dels ciutadans, és millor que renunciïn als seus càrrecs o se’ls cesi.

En democràcia, els que tenen la potestat de decisió solucionen les necessitats dels que estan sota la seva responsabilitat.

En les tiranies, l’única resposta és la negativa.

És la diferència entre viure amb dignitat o viure amb opressió.

El Sindicat Andorrà de Treballadors reclama als poders públics solucions satisfactòries per la dignitat de les persones, i no negatives.

 Guillem Fornieles Alacid

Secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.