
Els passats dies 11 i 12 de novembre, la Societat Andorrana de Ciències (SAC), en la 16a edició dels seus “Debats de Recerca”, ens ha aportat els millors especialistes perquè ens parlin de realitat, de present i de futur. Mentre la COP29, que paral·lelament s’està celebrant a Baku, ha començat amb fortes tensions, incerteses i sense perspectives clares, per a arribar a un acord ambiciós sobre finançament climàtic, la victòria de Trump i la seva defensa del negacionisme climàtic, no hauria d’aturar els processos en curs per a descarbonitzar l’economia mundial i complir els objectius de “l’Acord de París”, la SAC ha volgut posar sobre la taula els reptes que afronta el planeta i que afectaran a tots els habitants del món, un món globalitzat que ens implica a tots.
Així que, ja en la conferència plenària del dilluns 11, amb el títol de “Límits planetaris: L’aigua, motor i essència de la vida”, el Doctor Narcís Prats i Fornells, professor emèrit d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, entre altres coses, va dir que una menor innivació serà el problema principal que ens tocarà afrontar en un curt període de temps i, paral·lelament, l’augment de la temperatura tindrà com a conseqüència directa la manca de neu a determinades cotes.
Per altra banda, l’especialista va afegir que això no succeirà d’un dia per a l’altre, però hi estem abocats, per això, més que mai cal treballar en la diversificació de l’economia. Evidentment que no és res de nou, però ens pot aportar reflexions per a encaminar-nos cap a la tan nomenada “diversificació” que acabem desenvolupant en el mateix entorn de la neu.
La memòria dels aiguats de 1982, també ens obliga a revisar els llocs on la construcció s’hi ha apropat i desenvolupat a l’entorn dels rius que, per altra banda, ens acompanyen i alhora constitueixen uns recursos hídrics importants per al país.
Per altra banda, com a ciutadana corrent, penso que caldria revisar els estudis sobre pluviometria que està realitzant l’estudiós i geògraf del país, Joan Estrada, que ja fa temps que alerta sobre l’estadística dels fets naturals amb dades a la mà. I que, alhora, va participar en l’apartat de comunicacions escrites a la segona jornada dels Debats de recerca i amb el títol d’“Aigua: desafiaments i oportunitats”.

Tanmateix, la cimera internacional de l’Azerbajan apunta que, aquest any, pot ser el més càlid de la història fins a superar els 1,5º C d’escalfament global. I, per cert, és lamentable que entre els més de cent dirigents polítics que es troben a la cimera no hi hagi els que més contaminen, com els EUA, la Xina, Rússia i l’Índia, els quals no hi són representats en el seu alt nivell en l’esmentada trobada.
Això vol dir que sense la participació de tots els països, tant els rics com els pobres, el canvi climàtic a escala global es fa molt difícil. Encara que els Estats Units i la UE han pressionat a la Xina i a les monarquies petroleres del Golf Pèrsic perquè contribueixin al finançament climàtic, la resposta no ha estat positiva en aquest moment.
Per altra banda, un dels problemes de fons és que les energies fòssils encara reben el recolzament que no caldria i sí que faria falta subvencionar els països en desenvolupament perquè treballin sense carbó i sense petroli.
Després d’aquesta informació paral·lela als 16ns Debats de Recerca, voldria recuperar l’aportació d’un altre especialista convidat als Debats de Recerca de la SAC, en l’apartat de comunicació escrita, em permeto referir-me a l’estudiós de la pluviometria al país, Joan Estrada, que apunta, entre altres coses, que la variabilitat interanual de la precipitació (amb les dades de la central de FEDA), ha augmentat en el trentenni 1991 – 2020 respecte al període 1961 – 1990. Tanmateix la tendència va cap a un patró pluviomètric més proper al típic mediterrani, però relativament allunyat del que es dona a tota l’Espanya mediterrània.
Per altra banda, la programació dels Debats ha comprés també les projeccions de canvi climàtic a Andorra, així com noves metodologies basades en la natura per a millorar la gestió tècnica dels recursos hídrics que va tractar el senyor Jordi Deu i Pujal, enginyer agrònom. Altres interessants aportacions com l’estudi de Valentí Turu, doctor en geologia per la Universitat de Barcelona i que és l’investigador principal de la Fundació Marcel Chevalier.
Resumint, un gran treball en què la SAC ha comptat amb el suport d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) i el Govern, així com la logística de MoraBanc, seu en la qual s’han desenvolupat els Debats que, posteriorment, seran editats per la Societat Andorrana de Ciències, que en realitat és la més gran editora de publicacions tècniques, científiques i, alhora, culturals, com és la coordinació de la plataforma Àgora Cultural, que justament el pròxim dilluns, dia 18 de novembre, organitza el Dia de la Cultura i els Premis Àgora 2023. Serà a les 19 hores, al vestíbul del Consell General.
Text: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).