La revolució digital ha de començar des de l’educació

Els canvis socials i econòmics es produeixen a un ritme vertiginós, motivats pels avenços tecnològics de les últimes dècades. Un dels sectors que es veu més afectat per aquesta dinàmica és el de l’ensenyament. El sistema educatiu forma alumnes per a un sistema socioeconòmic que canvia molt ràpid, i si no adapta els seus programes acadèmics al que el sistema demanda, les possibilitats laborals dels futurs professionals es veuen minvades a mig i llarg termini. De fet, moltes de les professions tecnològiques que trobem avui en dia, no existien fa 10 anys.

En països com França, Estats Units o Finlàndia s’han impulsat models educatius partint d’aquest context de canvi. Per exemple, a França el propi govern està impulsant una formació de perfil tecnològic a través d’una xarxa de 400 escoles privades, homologant els títols i becant als alumnes que es formen en elles. El mateix passa amb els Estats Units en l’àmbit de l’educació privada, on el mateix Barack Obama es va proclamar Chief Coder d’Amèrica. Tots dos països s’han posicionat en els darrers anys com a líders en la revolució tecnològica, i en ella s’han fundat algunes de les startups més reeixides. En definitiva, el seu èxit empresarial s’ha acompanyat amb un canvi de model educatiu.

Segons David Monreal, professional amb 20 anys d’experiència en el sector online, 12 d’ells a InfoJobs com a responsable d’innovació i desenvolupador de negoci, i fundador de Skylab Coders Academy, Espanya té un desavantatge respecte als casos anteriorment exposats, perquè el món acadèmic del nostre país encara no ha avançat cap a una educació funcional en aquest camp. “En principi, la FP o Formació Professional tenia aquesta missió, formar els seus alumnes des de la pràctica, amb un ensenyament més orientat cap als oficis, però la revolució tecnològica l’ha deixat obsoleta. Es queda a la superfície de moltes coses i trasllada la formació final a la indústria, generant precarietat laboral i fugida de talent també en aquest sector”.

Una revolució així ja ha passat abans a casa nostra. En la prèvia dels Jocs Olímpics del 92, es va decidir apostar per transformar la ciutat en una referència en aquest camp. Aquest gir estratègic ho van suportar tant entitats públiques com privades, entre les quals hi ha diverses escoles que van aparèixer en aquella època per alimentar de professionals aquest sector.

Des de finals dels 90 hi ha escassetat de perfils tecnològics en el mercat, però no és només la quantitat la que es busca, sinó també la qualitat. En l’actualitat, les empreses, especialment les de base tecnològica o startups, estan demandant uns perfils professionals que no s’estan formant adequadament per cobrir les seves necessitats, i al final són elles les que han de seguir formant als seus treballadors perquè puguin complir amb les necessitats o requeriments del negoci. “Els programes acadèmics no han sabut adaptar-se a aquesta demanda. Es queden endarrerits, desactualitzats respecte a les innovacions d’aquestes empreses. Cal que un programa d’ensenyament, especialment de perfil tecnològic, estigui subjecte a l’actualització constant”. Com a mostra, el baròmetre del sector tecnològic publicat per CTecno dels últims dos anys manifesta la creixent distància entre les necessitats del mercat i la formació.

Ara Barcelona ha apostat per ser un Hub tecnològic, però l’oferta educativa no està seguint el ritme del sector. “Si volem convertir-nos en el Silicon Valley del sud d’Europa, és imprescindible que la indústria educativa comenci a regular i a innovar en aquest terreny”. Monreal posa algunes iniciatives privades que poden servir com a punt de partida: l’FP Dual impulsada per la Fundació Bertelsmann, en la qual el centre educatiu i l’empresa es corresponsabilitzen de la formació de l’aprenent; o el meritori treball que en l’impuls de les TIC a Espanya està realitzant la Fundació Telefónica.

La societat demana a l’educació preparar els futurs professionals adequadament, i per a això ha de donar més protagonisme a la pràctica i ser conscient del que està demandant el món de l’empresa. Les escoles i acadèmies que se surten del circuit tradicional de l’ensenyament són les que millor estan adaptant el seu programa acadèmic al món de l’empresa. En aquest terreny, l’escola de programació Skylab Coders desenvolupa una metodologia en la qual la capacitat dels seus alumnes per adaptar-se als requisits dels llocs de treball de les companyies tecnològiques, es posa a prova fins i tot abans del seu ingrés a l’acadèmia.

Aquests bootcamps són cursos intensius d’alt nivell que preparen els alumnes per al mercat laboral actual. “Adaptem contínuament el nostre temari a les necessitats de les empreses. No només pel que fa a tecnologies, sinó en les metodologies modernes que demana el sector”. De fet, els graduats en Skylab Coders troben feina poques setmanes després d’haver acabat la seva formació. Les empreses valoren la seva solidesa i qualitat del codi que realitzen, oferint-los una mitjana salarial superior a la d’altres programadors que provene de la FP tradicional

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.