La renda disponible en els darrers anys

Lluís R. Samper Pascual

En els anys 2020 i 2021, durant la pandèmia, a causa de les restriccions sanitàries imposades, haguérem de romandre llarg temps confinats a casa, sense sortir-ne. En conseqüència, la nostra llista de productes, que abans de la pandèmia habitualment consumíem, quedà reduïda o limitada pràcticament als de primera necessitat, postergant les opcions de consumir serveis de lleure.

Per a les persones que llavors no perderen el seu lloc de treball, suposà poder estalviar més del què ho havien fet fins aleshores. En consumir menys varen veure involuntàriament augmentada llur renda disponible, sobretot en els patrons de consum amb més poder adquisitiu.

No és el cas de les persones que perderen llur lloc de treball. En general, hagueren de dependre dels ajuts públics i tibar dels estalvis, fent cada cop més petit llur coixí econòmic, cumulat al cap dels anys, fins a deixar, en molts cassos, escurades llurs butxaques.

Passada la pandèmia, l’economia familiar lluny de millorar, ha empitjorat. A causa de la inflació, reflectida principalment en els preus dels productes i serveis bàsics dels que som captius, moltes llars han de tibar dels estalvis que reservaven per a la vellesa o per a poder afrontar alguna dificultat futura.

L’estalvi, per a les poques persones que encara el poden practicar, ara es torna a situar en els baixos nivells anteriors a la pandèmia. La inflació generalitzada ha produït una considerable disminució (o desaparició) de la renda disponible.

El descontrol de la inflació, l’estancament dels sous, les insuficients pensions, l’alt preu de les hipoteques, dels lloguers i de compra d’habitatge, no sols han fet minvar considerablement (o desaparèixer) la nostra renda disponible, sinó que fan perdre cada dia que passa poder adquisitiu als nostres estalvis, pensions i salaris, posant els preus pels núvols.

Correm el risc d’entrar en una forta recessió si la pèrdua de poder adquisitiu no s’atura. La despesa de les llars creix a un major ritme que ho fan els ingressos de les famílies. No trobo una raó objectiva que expliqui el període inflacionari que vivim en aquest moment. En teoria, si la demanda es retrau, com sembla que és el cas, entenc que els preus haurien de baixar i no pujar.

TOTES LES NOTÍCIES