La remolatxa -també, bleda-rave- és, en realitat, una arrel. La planta és originària del nord d’Àfrica i el seu cultiu es remunta al segle II abans de Crist. Antigament, però, tan sols es consumia la planta però van ser els romans qui es van iniciar en el consum de l’arrel. Actualment, França i Itàlia són els principals productors.

La forma de la remolatxa és més aviat esfèrica, de color vermellós, més intens a l’interior, amb un gust més aviat dolç.

L’aigua i els hidrats de carboni, per aquest ordre, són els components més abundants de la remolatxa. Es tracta d’una de les hortalisses més riques en sucres, a la vegada que també representa una bona font de fibra.

Es tracta d’una hortalissa poc calòrica, amb una proporció de 30 calories per cada 100 grams consumits.

En relació amb les vitamines, en destaquen les del grup B, especialment la B1, B2, B3 i B6. Els folats també s’inclouen d’entre els components, per la qual cosa la remoltaxa és un aliment de consum indicat per a dones en estat de gestació i per a nens.

La vitamina B2, per exemple, és important en la producció d’anticossos i de glòbuls vermells i també col·labora en la producció d’energia. En relació amb la vitamina B3, el seu benefici està relacionat amb el bon funcionament del sistema digestiu. La vitamina B6, de la seva part, reforça el funcionament del sistema immunològic.

Pel que fa als minerals, la remolatxa és especialment rica en iode, sodi i potassi. El iode regula el metabolisme; mentre que el sodi i el potassi resulten imprescindibles per a la transmissió de l’impuls nerviós.

Per tot plegat, la remolatxa pot ser un aliment indicat per a persones que tenen problemes de pes, atès el valor calòric moderat. A la vegada, per l’alt contingut en aigua, la remolatxa és un aliment diürètic, molt beneficiós.

Per El Tot Granollers / ACPG – Redacció