La recerca al castell de Castellbò permet localitzar-hi restes d’enterraments i monedes medievals

Les darreres campanyes arqueològiques a l’antic castell de Castellbò han permès identificar restes d’enterraments del segle XII i monedes de l’època medieval. Així es desprèn de la tasca encapçalada pels arqueòlegs Joan Ramon González i Josep Medina, de la Diputació de Lleida, i en la qual ha col·laborat entre d’altres l’historiador urgellenc Carles Gascón, que aquest dilluns n’ha explicat els detalls en una entrevista a RàdioSeu, en l’estrena de la nova temporada del programa ‘Carretera i Manta’.

Les prospeccions han servit per desmentir la idea que sota el castell hi hagués uns túnels soterranis que connectessin amb el riu per tenir aigua en cas de setge, però sí que han permès localitzar d’altres elements de valor com ara ceràmiques, monedes i, especialment, rastres dels enterraments medievals, tant d’adults com d’infants. Les anàlisis de carboni 14 han permès datar aquestes restes humanes cap al segle IX d.C. L’estructura, documentada per primera vegada l’any 923, es deia inicialment Castell-lleó i posteriorment va adoptar el nom de Castellbò, tot i que hi ha indicis que ja existia una fortalesa fins i tot abans del segle X.

Entre les curiositats que s’ha donat a conèixer amb la recerca, Carles Gascón ha esmentat la identificació de dos enterraments “il·legals”, un dels quals es va dur a terme en un indret que en el moment dels fets era un celler. Aquests fets s’han ubicat cronològicament entre els anys 1160 i 1240. Per les dates, tot i que no s’ha pogut confirmar, podrien estar vinculats a l’època en què hi va haver revoltes i conflictes relacionats amb la persecució del catarisme. Concretament, l’objectiu d’enterrar aquests cossos fora del cementiri hauria estat evitar que els cadàvers fossin exhumats i cremats per la inquisició, que volia eliminar qualsevol rastre dels càtars -fins i tot els difunts- en considerar-los heretges.

Pel que fa a d’altres elements, entre les monedes localitzades hi ha peces de gran valor històric, com ara les de les èpoques de Pere el Catòlic (derrotat a la batalla de Muret el 1213) i de Jaume I el Conqueridor, com també un ardit del rei Felip III, ja al segle XVII.

La importància del Vescomtat

L’any 989 el comte Borrell II va vendre la vall de Castellbò als seus vescomtes, que van començar a ampliar així la seva influència fins a consolidar un Vescomtat que abastava tota la part occidental de l’actual Alt Urgell i una part del Pallars, al límit entre el Jussà i el Sobirà. Posteriorment la vila va esdevenir un feu del catarisme, cosa que va provocar la repressió de la població local per part de la inquisició. Finalment, al segle XVI, el rei Ferran el Catòlic va ordenar enderrocar el castell.

En aquest sentit, Gascón assegura que, si s’hagués conservat, avui aquest castell “seria per a l’Alt Urgell un monument de tant valor com la Catedral de la Seu, o fins i tot més”. Així, l’historiador apunta que, per les dades que se’n coneix, la fortificació havia tingut unes característiques semblants a l’emblemàtic castell de Foix, a l’Arieja.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada