La gran prova final del Campionat d’Espanya de Muntanya i antepenúltima del Campionat de Catalunya es disputarà els propers dies 12 i 13 de setembre, la Pujada Ordino-Arcalís, amb organització de l’Automòbil Club d’Andorra, que posarà en peus un gran desplegament organitzatiu i promocional.
La Real Federación Española de Automovilismo i la Federació Catalana d’Automobilisme han atorgat la seva confiança perquè la tornada de les curses de muntanya al Principat d’Andorra se celebri amb tots els honors: una prova amb puntuabilitat i pilots de la més variada procedència evolucionaran en un recorregut espectacular, els 6 km que separen El Serrat de l’estació d’Arcalís.
Andorra sempre ha tingut tradició i pilots de velocitat en muntanya, en bona part degut a les nombroses pujades, amb una forta dificultat tècnica, que defineixen el territori. Després de diversos anys sense tenir proves internacionals d’aquesta disciplina, la Pujada Ordino-Arcalís inicia una nova etapa del país en l’especialitat pura de l’automòbil contra el cronòmetre.
La pujada se celebrarà a les carreteres CG-3 (que a més tindrà el parc tancat) i CS-360, que van d’Ordino a l’estació d’esquí de Vallnord-Arcalís, amb un desnivell mitjà de 650 metres, una pendent mitjana del 8,33% i màxima del 10%. Les dades bàsiques d’aquesta espectacular competició són:
• Distància total del recorregut: 6 km
• Sortida en el pk 19,100 de la CG-3, a una altitud de 1.760 metres
• Parc de pilots i organització en el punt quilomètric 22,100 de la CS-380
• Arribada en el pk 25,100 de la CS-380, a una altitud de 2.190 metres sobre el nivell del mar
En aquestes dades destaquen d’una banda que el parc de corredors i la base de l’organització estaran curiosament a meitat de la cronometrada, 3 km després de l’encreuament de Sorteny, lloc que serà el veritable centre neuràlgic de la cursa, la qual cosa li confereix una singularitat innovadora.
Un altre punt a tenir en compte és la pròpia idiosincràsia de la carretera que s’utilitza, atès que la segona part ofereix una excel•lent visió per al públic des d’un mateix punt alçat sense necessitat de moure’s, amb perfecta visió de les 12 pronunciades forquetes que cal superar en l’escalada a Arcalís. Aquesta estructura també ha estat motiu d’una bona valoració per part dels participants, en tractar-se d’un recorregut molt sinuós que en la seva primera part, a uns 2 km d’El Serrat, ofereix una secció extremadament tècnica i ràpida, amb canvis de rasant i fins a tres túnels just abans de començar la sèrie de forquetes abans esmentades. Seran 6 quilòmetres de gran dificultat tècnica i un dels recorreguts més llargs del campionat.
(Text: ACA)
