La Pujada a Arinsal prendrà el relleu de la Course de Côte de Quillan

La disputa de la Course de Côte de Quillan – Col du Portel va significar el punt de partida del Campionat de França de Muntanya (2ª Divisió) i del Trophée Pyrénées. Aquests campionats han tingut, durant les tres últimes temporades, presència destacada a l’asfalt d’Andorra.
Aquesta continuïtat seguirà durant el 2018, amb la disputa de la Pujada a Arinsal, que serà la segona cita de tots dos certàmens. Així doncs, els 4,100 km de la carretera CS-520, els que hi ha entre les fites quilomètriques 0,300 i 4,400, atorgaran els següents punts als pilots que lluiten pels títols esmentats.

A Quillan, el vencedor absolut de la pujada va ser Jeremy Debels (Osella PA), seguit per Dimitri Pereira (Norma 20f) que va ser el vencedor a Andorra el 2017. Va completar el podi de vencedors Nicolas Verdier (Dallara 302).
En la categoria Turismes, les posicions de mèrit van ser per Fabrice Degortes (Seat León), Jean Marc Boillot (Simca Rallye 3) i Guillaume Peloux (Peugeot 206 Maxi).

Anar a l’arribada a la prova d’Arinsal no serà un problema.
És habitual que, en les proves de Muntanya, es tanqui l’escenari de la prova un mínim de 60 minuts abans d’iniciar la primera pujada de cada jornada, amb el que els aficionats que volen anar a l’arribada han de desplaçar-se de manera anticipada a l’esmentat escenari.
A la Pujada a Arinsal, també es tancarà la carretera amb anticipació però, en aquest cas, els aficionats podran agafar, de manera gratuïta, el telecabina Josep Serra per arribar fins a la part final del traçat.
Des d’aquesta zona, la visió de les “paelles” que hauran de superar els participants en l’últim quilòmetre del recorregut és excel·lent, a més de poder comentar algun detall de la pujada amb els principals protagonistes.

El traçat d’Arinsal rep el beneplàcit dels pilots de l’ACA
Els membres de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) posaran tot de la seva part perquè els mencionats 4,100 km de la carretera CS-520, , siguin el millor escenari per a la disputa de les diferents mànigues programades.

Entre els pilots als quals hem demanat la seva opinió n’hi ha que segueixen en actiu i van disputar la Pujada d’Arinsal quan era vàlida per al campionat d’Andorra d’automobilisme i de l’especialitat, és el cas de Ramon Plaus i Gerard de la Casa. I uns altres que també segueixen competint, però que mai han lluitat contra el crono al traçat d’Arinsal, parlem d’Edgar Montellà i Joan Vinyes.

Com hem esmentat, Ramonet (CM) va tenir ocasió de competir en diverses ocasions a la Pujada d’Arinsal, que es va disputar per última vegada l’any 2000. Recordant aquells anys, ens ha comentat d’aquesta manera el traçat: A la sortida hi ha una zona molt ràpida, a continuació el traçat és més tècnic fins a arribar a la zona de les paelles. El final (últim quilòmetre més o menys) també és molt ràpid. És una pujada que m’agradava molt i suposo que el feeling seguirà sent el millor. Almenys això espero.

L’actual campió de Catalunya de CM, que aquesta temporada està centrat en revalidar el títol, ens va comentar que pensa competir i que: Abans que arribi el moment de la veritat, faré el reconeixement habitual de les altres proves per saber com està en l’actualitat la carretera. A part, cal tenir en compte que les mecàniques amb les quals vaig córrer fa una vintena d’anys res tenen a veure amb les actuals.

Per la seva banda Gerard de la Casa (Turismes) també recorda que va disputar l’última edició de la pujada (any 2000) al volant d’un Seat Ibiza Kit Car. El pilot andorrà ens comenta d’aquesta manera el que recorda del traçat andorrà: Recordo que són 4 kms i escaig, molt variats en els quals et sents molt motivat per competir. És vital mantenir la concentració al màxim durant tota la pujada, s’enllacen zones lentes amb unes altres molt ràpides i viceversa, i no es pot dubtar. La zona del rasant és sens dubte la part menys habitual que et pots trobar en una pujada.

De la Casa, amb els cinc sentits dedicats a la millor posada a punt del Subaru WRC i als calendaris d’Espanya i Catalunya de l’especialitat, manté l’esperança de poder competir a Arinsal, encara que no serà fàcil: La coincidència de dates als diferents calendaris fan, de vegades, impossible estar on t’agradaria. El mateix cap de setmana de la prova d’Arinsal hi ha una prova del Campionat d’Espanya a Tenerife i, malauradament, penso que hauré d’anar a les Illes Canàries si vull seguir lluitant pel CEM 2018.

Així mateix Joan Vinyes, que va abandonar aquesta especialitat el 1994, havent estat Subcampió d’Europa absolut els anys 1993 i 1994 a més de Campió d’Europa de Grup N l’any 1991, va mantenir la il·lusió de poder competir entre els LEGEND al volant del BMW 528 en aquesta prova que des de fa dos anys homenatja al seu pare. No podrà ser, ell mateix ens explica perquè: Un canvi de dates en la prova del CER que es disputa al Circuit de Navarra, ens obligarà a anar a Los Arcos el mateix cap de setmana. Sens dubte una veritable llàstima. A més Vinyes afegia: És una de les poques pujades en les quals mai he competit. He fet el traçat com a turista i considero que competir en aquest traçat, fent les zones ràpides a velocitats que es poden acostar als 170 km/h i en les múltiples paelles de traçat llançant el cotxe, ha de ser una autèntica festa.

Per a Edgar Montellà (CM), pilot del Programa de Joves Pilots de l’Automòbil Club d’Andorra, competir a casa davant els seus patrocinadors i amics en general és sens dubte, una motivació extra. A més la cita andorrana està al calendari del Trofeu Pyrénées, que és un dels seus objectius de la temporada.

Amb Edgar, que és evident que mai ha competit a Arinsal, vam fer la pujada i vam poder comprovar in-situ les dificultats que amaguen els 4,100 kms de l’escenari de la pujada. Així ho comentava el pilot del Speed Car: S’inicia amb una zona ràpida (700 mts), seguida d’una part més tècnica (dues paelles) que donen pas a una altra zona ràpida (900 mts). A partir d’aquí la concentració haurà de ser màxima, ja que s’enllacen diverses paelles fins a arribar al revolt d’esquerra que porta al rasant. Al final, hi ha una part ràpida i dues paelles esquerra que tenen una dificultat important, sobretot la primera, perquè la sensació és que la carretera et porta cap a les proteccions
Segons Edgar, la lluita pot ser molt renyida fins i tot entre vehicles de les diferents categories: Crec que si no fos per les zones ràpides, els turismes ens posarien en seriosos problemes per estar al davant seu, i si plou… Millor no pensar-hi.

 

Font i foto: FotoEsport

2 comentaris

  1. El 9 i 10 de juny, per s’ interessa a algú.

  2. Molt bona la informació sino fos per què falta la data….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada