El futur és una paraula o un concepte que no té sentit si no s’assumeixen responsabilitats. Fins que l’ésser humà no comença a assumir responsabilitats no es qüestiona el futur.
La por fa efecte en l’ésser humà quan desconeix que succeirà, sent a més, si es té experiència prèvia, més patent, aquesta por.
Quan l’ésser humà aconsegueix la maduresa i s’enfronta a reptes en la seva vida intenta recórrer a la seva experiència per perdre-li la por al futur, però aquesta por segueix comparteix fins que el coneixement comença a entrar en la seva ment, coneixement que ve donat pels primers passos en el camí del repte que s’ha plantejat.
La por es vol tenyir amb la paraula prudència, i la prudència és el coneixement del que pot passar, unit al desconeixement de factors aliens i unit també a la paciència; prudència no significa en tot cas estar aturat, sinó caminar amb atenció per corregir sobre la marxa i de forma natural els errors que puguem cometre.
La por t’impedeix camina, t’impedeix avançar, la por és la porta d’entrada al negatiu, el que té por veu enemics per tot arreu, veu dificultats en totes les coses, no avança, s’estanca i frena la seva pròpia evolució.
Dins nostre tenim les respostes per trobar la sortida a qualsevol situació que se’ns presenti, però per això hem de tenir l’objectivitat suficient per poder posar per davant l’experiència del que hàgim viscut anteriorment, la síntesi és el pas que donem a continuació, si a l’experiència prèvia li unim la nostra escala de valors i la nostra filosofia de vida el resultat sempre serà positiu
La por, a més és contagiosa. Es transmet i crea inseguretat al voltant, els que viuen amb gent poruga acaben per tenir por, simplement perquè s’han creat una sèrie de pilars d’inseguretat terribles.
No es tracta d’anar esbojarradament cap endavant, es tracta de manejar la major quantitat possible de paràmetres interns i externs perquè la nostra decisió sigui la més adequada en cada circumstància.
Quan es té por, s’exerceix una pressió sobre els altres, buscant que siguin ells els que ens resolguin els nostres temors, perquè ens donin seguretat. Però hem de tenir en compte que les nostres inquietuds són només “nostres” per molt que vulguem transmetre-les a la resta, els processos interns són “personals i intransferibles ” i en tot cas els altres només captaran el resultat final, és a dir, notaran la seguretat o inseguretat de la nostra personalitat. Quan estiguem a prop d’algú amb por hem de tractar de trobar el punt sobre el qual es pot basar la seva seguretat, buscant al seu interior els pilars forts de la seva història i un cop trobats, serà d’on ell podrà treure la força necessària per seguir endavant.
La por es produeix per desconeixement però per desconeixement de “les nostres capacitats i deles nostres possibilitats”; aquestes són les bases sobre les quals hem de treballar perquè aquestes pors es vagin canviant a poc a poc en seguretats. No donem l’esquena als problemes perquè els problemes són la clau per créixer i evolucionar com a éssers humans. La por per tant ens impedeix aquest creixement i evolució.
El valor, si no va unit a la intel·ligència és “bogeria” el valor ha d’estar regit pel seny, per la intel•ligència, pel maneig dels paràmetres positius i negatius que es donen en cada acció i encara que sempre hi ha l’element risc, aquest risc l’hem d’assumir, i el resultat final sigui positiu o negatiu l’hem d’assumir igualment amb absoluta naturalitat.
De vegades l’ésser humà que no és capaç de trobar les respostes dins de si, va donant pals de cec al seu voltant, esperant que per casualitat soni la clau per esbrinar les respostes. Potser pot ser que trobi així les respostes, però hi haurà destrossat moltes coses en el seu entorn i haurà donat molts pals sense sentit.
En contra del que moltes persones pensen la coherència no està renyida amb l’amor, la paciència, el valor, la prudència. La coherència és el resultat de la unió de paràmetres per prendre una decisió, els processos racionals ens han de servir per desxifrar allò que sembla indesxifrable i si la informació que ens arriba sembla indesxifrable, parem-nos i busquem el fil que desfaci el cabdell.
Així és la vida, una troca revolta però amb caps que sempre estan a la nostra disposició per desfer, només la por ens fa desistir d’aquest repte.
I finalment tenir la seguretat que quan ens trobem davant d’una situació desconeguda, internament tenim les claus per afrontar-la, no tinguem por a avançar. Posem totes les nostres energies positives en això i segur que el resultat final serà sempre positiu.
Així doncs llencem del fil sense por, afrontem el que la vida ens ve donant, en la seguretat que és això el que ens farà evolucionar.
