La por a la pandèmia

Josep Aracil
Josep Aracil i Xarrié

Paral·lelament a l’actual pandèmia del coronavirus se n’està generant una de nova, la psicològica, que provoca trastorns psicoemocionals, entre els quals cal destacar com a principal el de la por, però també l’angoixa, la tristesa i la depressió.

La por fa que sigui plenament acceptada la dita “en aquesta pandèmia molta gent no morirà pel coronavirus, però si de por“. La por és immediata, representa el procés de pensar que quelcom no desitjable pot succeir. Està relacionada en un perill real o potencial com “Si m’encomano del coronavirus em moriré”.

Cal posar alguns exemples, entre molts d’altres:

1. El pacient en una consulta: “Si vaig a la consulta em puc encomanar”.

2. Persones en el seu domicili: “Si deixo que algú entri a casa meva, em puc encomanar o emmalaltir”.

3. Persones a la feina: “Aquest que tinc al costat, fa cara d’estar malalt”.

4. Personal sanitari: “Si m’encomano, tinc molt a prop poder-me morir”.

La por generada per la pandèmia, només es pot superar si s’acaba amb el coronavirus i això és possible. Està succeint un fet inexplicable, entre els països membres de la COMUSAV i la resta del món. En els primers, existeixen 4000 metges de més de 20 nacions, que afirmen i asseguren que han enderrocat el coronavirus, curant-lo i acabant amb la pandèmia.

La gran paradoxa d’aquest enderrocament, que és negat per la resta del món és: que és veritat. Aquest negacionisme és degut, majoritàriament a la ignorància, quan no és conegut o quan ho és, al col·laboracionisme actiu o passiu en un presumpte genocidi, de podent salvar vides humanes, no fer-ho.

TOTES LES NOTÍCIES