“Sis homes cecs caminen en fila índia a la sortida d’un poble. Per a no desviar-se i seguir el mateix camí s’agafen entre si a un bastó i també per l’espatlla. El primer de la fila, amb mirada apagada, com la resta, s’escola per un forat a terra i arrossega al segon, en caure. El tercer comença a perdre l’equilibri”. Estic intentant fer una breu descripció del quadre “La paràbola dels cecs”, obra del pintor Pieter Brueghel, realitzada el 1568, pintura que hom pot veure reproduïda a Internet o admirar al Museu de Capodimonte, a Nàpols.
L’obra il·lustra una paràbola expressada per Jesucrist als Evangelis, segons Sant Mateu i Sant Lluc: “Deixeu-los, són cecs que guien a cecs; si un cec condueix a un altre cec cauran tots al mateix forat”. Els diu: “Un cec pot conduir un altre cec? No cauran tots dos al mateix forat ? Al meu parer, dona un missatge que ens alerta dels errors dels que segueixen cegament les idees dels altres, sense un criteri propi, sense un sentit crític constructiu o simplement negant allò que és evident tenint totes les facultats per a copsar-ho.
Enfront de la carència del sentit de la vista, a Internet hom pot trobar algun anàlisi realitzat per oftalmòlegs sobre els diferents tipus de ceguesa que apareixen a la referida obra pictòrica i altres espargides pel món. Crec que també es pot prendre tot plegat com a un vaticini d’esdeveniments molt actuals que una multitud lamentem força i tal vegada haguem de lamentar encara més en el futur.