jaciment-marginedaLes darreres excavacions al Jaciment de la Margineda han permès localitzar restes més antigues datades en l’edat del bonze inicial (2.200/1.600 a.n.e.), i també presència d’activitat durant l’antiguitat tardana, entre els segles V i VII dC. Així ho han explicat els responsables dels treballs, que han destacat que ‘la suma de resultats obtinguts amb la nova campanya evidencia una complexitat interpretativa més gran que la proposada inicialment’.

La nova campanya ha servit per documentar noves restes associades a l’ocupació de l’edat del bronze inicial (2.200/1.600 a.n.e.) que amplien l’àrea ocupada durant aquest període. El mateix succeeix amb una possible fase d’ocupació de la Roureda de la Margineda durant l’antiguitat tardana (segles V dC/VII dC), de la qual ja n’existien indicis, que es confirmen amb l’aparició de noves restes ceràmiques i constructives per sota de la fase plenament medieval, i que podrien relacionar-se amb una explotació especialitzada del medi com testimonia la localització de fins a sis premses de lliura.

La fase cronològica més visible (segles XII-XIII dC), segons assenyalen els professionals, correspon a un assentament agrupat en unitats domèstiques diferenciades, estructurades en diverses habitacions, i vertebrades al voltant d’una xarxa simple de carrers. El desenvolupament d’aquest poblament concentrat respon a un creixement progressiu, en part improvisat, i adaptat a les particulars condicions geològiques del terreny.

Els treballs duts a terme per cinc arqueòlegs des del 7 d’octubre fins al 5 de novembre s’han centrat en l’excavació de vuit espais, la majoria situats al sector central del jaciment. Així, en primer lloc, s’han pogut documentar dos passadissos o carrers destinats a zones de pas entre els diferents recintes domèstics. En aquests, s’hi pot apreciar perfectament el sistema de pavimentació utilitzat amb grans lloses de granit combinades amb algunes pissarres, o l’aparició d’uns esgraons de pedra per accedir a una de les habitacions excavades.

A l’interior d’aquesta i de l’habitació adjacent s’han localitzat les evidències de la caiguda de les pissarres que conformaven el sostre a causa de l’acció d’un incendi, que va afectar igualment les escales i l’interior d’un altre espai domèstic a prop del accés nord del jaciment. Al centre d’aquest darrer espai s’ha localitzat una gran llar de foc amb lloses de pedra, en un estat de conservació òptim, o diversos materials relacionats amb l’activitat domèstica i de cuina. Finalment, l’esgotament d’un darrer espai, al límit oest del conjunt, ha permès documentar un nou àmbit domèstic on es va ubicar una cuina i els residus generats amb el darrer ús, com són les cendres i les restes òssies de diversos animals consumits (porc, cabra, ovella).

Els estris recuperats ara completen un corpus relacionat amb la vida domèstica i quotidiana i amb el sistema constructiu i de bastiment de les cases. Així, s’han trobat esmoladors de cuina, mans de molí, un tres peus de ferro per elevar les olles sobre el foc (del que fins i tot se n’han conservat algunes brases), tisores, agulles, una sivella, claus de ferro, ferradures, tancaments de porta, grapes, a més d’un volum important de vaixella comuna de taula.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada