Es una revolució molt més silenciosa i menys mediàtica que la que duen a terme els nostres cuiners d’avantguarda. Una revolució que, a més, sol quedar al marge de l’àmbit de l’excel·lència gastronòmica. I, malgrat això, penso que és molt més important que l’altra.

Una bona part, aquesta revolució es fa també a Catalunya, encara que amb un nom un punt estrany que a molts els sona a suec tot i no ser-ho. Es la revolució dels estris de silicona que va tenir un primer gran èxit en uns estoigs que servien i serveixen per aconseguir unes papillottes excel·lents d’una forma molt més simple que la practicada pels grans cuiners francesos. Una revolució que està aconseguint estris, sempre de silicona, capaços de simplificar preparacions i escurçar coccions via microones. Bullidors d’arròs, bosses de cocció de brous i potatges, vaporeres adaptables a les olles tradicionals, et.. Una colla d’estris que, a més, tenen el gran avantatge d’ocupar menys espai, ser molt més fàcils de rentar -via rentaplats- i ser, a més, veritables joies de disseny.

I no tot acaba amb els recipients de cocció. El nombre de petits artilugis amb les més diverses utilitats no para de créixer. De tapadores anti-vessament a malles per retenir llegum, carns o altres ingredients, passant per xeringues per decorar els plats, cap problema de fogons sembla escapar a la perspicàcia dels creadors d’aquesta marca que no dubta en reconèixer, com en al cas de la tapa anti-vessament, les idees dels altres però sense renunciar a millorar-les.

La revolució de la cuina semblava que només podia venir de la ma de la creació de nous plats i noves tècniques punteres. A l’hora de la veritat, però, hem vist que hi ha un camí encara més important. La simplificació dels processos clàssics que mantingui viva la cuina tradicional fent-la més fàcil d’executar. Fer una truita al microones o coure-hi al punt un arròs blanc no deixa de ser una manera de fomentar l’abandó de la pizza telefònica. Sobretot si tot passa dins d’uns petits motlles de silicona que acaben al rentaplats.

Per Francesc Murgadas / ACPG – Redacció