Instituït per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) el novembre de 1999, i partir del 21 febrer de 2000 es va començar, i se celebra a la mateixa data cada any als Estats membres i la Seu de la UNESCO. El Dia internacional de la llengua materna té com a objectiu promoure la unitat en la diversitat i la comprensió internacional, a través del multilingüisme i el multi culturalisme.

Molts de nosaltres, des que naixem fins que morim, parlarem la mateixa llengua: la que aprenem de petits, la qual parlen els nostres pares i els nostres avis.

No obstant això, moltes persones a tot el món parlen idiomes que estan en perill de desaparició, amb la qual cosa hauran d’aprendre una nova llengua per poder desenvolupar les seves activitats quotidianes estudiar, treballar, etc. i només podran parlar el seu idioma matern amb els seus pares i avis.

Es tracta de gent que pertany a comunitats o grups minoritaris, com algunes comunitats indígenes, que parlen una llengua que només coneixen ells. Això té una conseqüència molt perjudicial per a ells: a mesura que aquests grups van extingint, per la mort de la gent gran, cada cop menys persones parlen aquest idioma.

Alguns podran pensar que això té el seu costat positiu, si tots parléssim la mateixa llengua ens podríem entendre millor. Però en realitat, no es tracta d’un benefici, d’aquesta manera, a poc a poc, la nostra diversitat cultural es va empobrint. Al final, tots sortim perjudicats.

El terme “llengua materna” fa referència a diverses situacions:

El o els idiomes amb els que ens identifiquem o amb el que ens identifiquen els altres;

L’idioma que millor parlem i que més fem servir;

La llengua materna és el primer idioma que l’ésser humà en la seva infància i que normalment és l’instrument natural de pensament i comunicació que aprèn, de manera que es converteix en l’instrument més poderós per a la transmissió i preservació de la cultura de cada poble.

L’educació impartida en la llengua materna de les persones constitueix una eina poderosa per combatre la discriminació i arribar a les poblacions marginades.

La implementació d’un dia per a la llengua materna té per objectiu promoure la diversitat lingüística i cultural i el multilingüisme al món.

La llengua Materna, sona bé. Seria millor, si tots féssim alguna cosa per al refloriment de totes les llengües maternes existents al món. I seria excel•lent, si cada un de nosaltres reconeguéssim i practiquéssim la nostra llengua materna sense inhibicions.

Jo vull parlar de la llengua materna dels homes i dones.

La nostra llengua materna és amb la que vam néixer. És la que mamem de nen com diuen els ancians.

La vam aprendre i utilitzem des de nen per nomenar i explicar les coses que ens envolta de la natura i societat.

És la que fem servir per expressar les nostres necessitats i sabers, coneixements, sentiments i valors amb la nostra pròpia gent

En poques paraules, amb la nostra llengua materna ens comuniquem i ens mantenim units, perquè la llengua compleix dues funcions fonamentals en la nostra vida.

Com a eina de comunicació social, a través d’ella donem a conèixer als altres el que sabem, sentim, pensem, volem, etc.

Com a eina per al desenvolupament del nostre pensament, vull dir que quan parlem o escoltem, quan llegim o escrivim s’activa el nostre raonament.

En l’actualitat les visions, les idees, els conceptes, les actituds han canviat. Es pot dir que estem entrant en una etapa del renaixement de la nostra llengua i cultura materna, però això es deu a diversos factors, que considero els més importants.

Les polítiques culturals indigenistes han canviat, s’ha entrat a una etapa del reconeixement del valor que tenen les llengües indígenes per a l’enriquiment de l’ésser humà rescat i desenvolupament d’aquesta llengua i cultura, això no es diu només amb paraules sinó que els fets són evidents .

Les polítiques educatives, també han canviat, parlem de la creació les instàncies educatives per a l’educació indígena bilingües, ara amb el nom d’educació intercultural, principalment d’aquells professors conscients que la practiquen en els seus espais escolars, en la comunitat.

La persistència de l’educació familiar, gràcies a la dona, que ha estat el pilar de la consciència i identitat, i això serà o seguirà sent possible mentre que la dona no emigri, mentre que la dona no es proletaritzi com s’observa en l’actualitat amb les pressions de la globalització imperant. La presa de consciència del valor social i intel•lectual que té aquesta llengua i cultura. Consciència que fa brollar la voluntat i les accions, em refereixo a aquells que la practiquen a casa, a la seva comunitat, que la ensenyen als seus fills, als seus familiars a les escoles, etc.

Dins d’aquests podem esmentar el que fan els emigrants, que d’una banda, avui en dia han estès la llengua i la nostra cultura al llarg del món.

En aquesta transportacions cultural va per davant la vida, la família la llengua, la cultura, en poques paraules la identitat està en moviment.

Quan parlem de la llengua materna, necessàriament parlem de la cultura, de la identitat, de l’home i de la seva educació. Pel que hem de lluitar per la revitalització de la llengua i cultura, involucrar i / o elaborar i executar projectes diversos, via l’educació, segons l’estat que guardi la llengua i cultura en cada comunitat, municipi o regió

Davant aquesta situació crec que cal plantejar accions més profundes i sistemàtiques, per reforçar les moltes accions ja encaminades com són l’alfabetització, l’ensenyament de la lectura i escriptura, l’ensenyament de la llengua etc. Per això, suggereixo que percebem, reflexionem i pensem en projectes fonamentals:

Un projecte de rescat i desenvolupament per a treballar-les comunitats on s’està perdent la llengua i cultura. Llengües vulnerables i en perill d’extinció: atacameño, Ava Guaraní, Chana, Chorote, Guaraní bolivià MBYA Guaraní, Manjui, Maputxe, mocoví, Pilagá, Quechua, Tapiete, Tehuelche, Toba, Wichi. Llengües extintes: Ona, Puelche, Vilela. Tots els anys, almenys 10 idiomes desapareixen. Es considera que una llengua està en perill quan la parlen menys de 100 mil persones.

Les llengües són l’instrument de més abast per a la preservació i el desenvolupament del nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Tota iniciativa per promoure la difusió de les llengües maternes servirà no només per incentivar la diversitat lingüística i l’educació multilingüe, sinó també per crear major consciència sobre les tradicions lingüístiques i culturals del món i inspirar a la solidaritat basada en l’entesa, la tolerància i el diàleg. És important que a més dels nens a les escoles, els pares i altres persones grans també s’involucrin en aquests esdeveniments. Per exemple, aquí a Andorra, alguns pares van participar directament en la celebració d’aquest dia a l’escola dels seus fills llegint poesies escrites en diversos idiomes.

La llengua materna és, d’alguna manera, la que ens descriu. Perquè és amb ella que ens expressem de manera més natural. “Si vull cridar, estimar, barallar-me, patir, només puc fer-ho en la meva llengua materna.

Les llengües són l’instrument de més abast per a la preservació i desenvolupament de la nostra herència cultural.