L’aigua és un element que se’ns ha tornat tan quotidià, com a vincle, com a enllaç, és el fonament per construir una ètica de la necessitat: perquè tots necessitem l’aigua per a la vida, tots tenim el dret de tenir accés en la quantitat suficient i amb la qualitat adequada. Sembla sensat pensar així? Dins de l’ètica de la necessitat, és a dir, dins d’aquest “tots” que ens enllaça, s’inscriuen els principis, la precaució, la preservació. Aquests principis es refereixen, respectivament, a la igualtat d’oportunitats per utilitzar l’aigua, a la responsabilitat de saber manejar dels riscos que poden sorgir en intervenir en el cicle natural, a la necessitat de garantir la sostenibilitat de les fonts per les generacions futures i a la impossibilitat de posar-li un preu objectiu a l’aigua, en tant que es tracta d’un suport per a la vida mateixa, la qual no té preu. Actualment els discursos més democràtics i plurals, tant a nivell mundial com local, són els que reconeixen l’aigua com a vincle i com a dret humà fonamental. La funció més clara que ha tingut el poder respecte a l’aigua, ha estat la de donar raons de perquè uns poden gastar majors quantitats d’aigua que altres; perquè uns poden beure aigua de millor qualitat que altres, perquè uns accedeixen a l’aigua de manera regular, mentre que altres pateixen la seva escassetat o manca de subministrament i més enllà de les raons ecològiques que poguessin pensar, el poder estructura la seva justificació sota un gran eix: l’econòmic. L’explicació econòmica és que uns gaudeixen de l’aigua perquè poden pagar, altres pateixen les conseqüències de la seva mala qualitat perquè no tenen per pagar i per tant ningú és culpable d’aquesta iniquitat, és senzillament la bondadosa mà invisible del mercat, almenys hi tres formes de trencar el vincle que origina el dret humà a l’aigua i d’establir al mercat com a eina d’acumulació de poder. Aquestes tres formes són: 1) convertir l’aigua en objecte; 2) apoderar-se de l’administració pública de l’aigua per afavorir les elits i 3) emfatitzar que el problema mundial de l’aigua és l’escassetat, ignorant el que està de fons, que és més aviat un problema de distribució.

Primera: convertir l’aigua en objecte. L’últim crit de la moda en l’acumulació d’objectes de l’aigua, és l’aigua embotellada, un tipus d’aigua que representa salut, figura i estatus, però a la qual només tenen accés regular les persones amb ingressos alts, ja que un litre de aigua embotellada pot arribar a constar més que un litre de gasolina, preu insostenible per a una família pobra i després d’aquesta afirmació, s’ha de prendre en compte que el procés de producció de gasolina requereix de molta més infraestructura que l’extracció i purificació de l’aigua embotellada. Per què passa això? Per què el que vénen a l’ampolla és el preu just de l’aigua? O perquè hi ha qui pot i vol pagar? L’explicació econòmica es diu “elasticitat”, és a dir, les empreses que embotellen aigua les més grans del món són Nestlé i Danone, van pujant el preu i van comprovar que, en una època de crisi ambiental i contaminació, la gent amb més ingressos està disposada a pagar sis-centes o set-centes vegades més per l’aigua “segura”: la que ve en ampolles i té marca.

No tots podem fabricar o posseir els mateixos objectes per contenir aigua. I llavors mostrant les nostres diferències: rics o pobres, urbans o rurals, ciutadans o funcionaris públics, consumidors o fabricants, treballadors o empresaris, i fins i tot altres més complexes com sans o malalts i homes o dones. És possible conèixer la condició social la classe de les persones, per mitjà dels objectes de l’aigua que tenen. Tenir una galleda no és el mateix que tenir un safareig, administrar la clau de la regadora no és el mateix que administrar una presa amb un reg agrícola o una planta de tractament per a aigua potable: la majoria de les vegades, quan ens donem una dutxa, deixem córrer l’aigua mentre ens estem aplicant els compliments de neteja per això volem convidar (us) a que tanquis l’aixeta mentre et dutxes o mentre faci una altra activitat a casa o en qualsevol altre lloc.

l’aigua és un recurs molt valuós que tenim al planeta gràcies ella podem existir i sense morirem per això és la nostra responsabilitat cuidar no malgastar-la. Para tenir un bon ús d’ella hem estalviar-la i saber que no sempre la podrem utilitzar si no la sabem aprofita

En el Dia Internacional de l’Aigua, potser valgui la pena reflexionar sobre el tema pensar. Tindran aigua nostres fills, i els fills de neus tros fills si avui no ens responsabilitzem cadascun (a) de cuidar?. L’aigua és vital per a tots els éssers humans, és la principal font de vida de l’ésser humà ja que és fonamental per a la nostra subsistència. ¨ cada gota que deixis escapar a la teva llar i no arribés. L’aigua que tirem avui és la que necessitarem demà. L’aigua és més que tres àtoms, és el millor regal que tenim però si no la sabem cuidar desapareixerà i estar sense ella és morir-nos cuidar-la és la teva missió estalviant i protegint fas part de la solució. Per Nosaltres L’aigua És Fonamental En Les nostres Vides, Ja Que No Ella no Podríem Sobreviure. És Molt Important Ja Que Tots Necessitem D’Ella :/ Quan Una Persona Acaba Amb L’aigua Acaba Amb Una Vida: ‘L’aigua És Necessària Utilitzar-Per Al Benestar De Tots. Si No Vols Al Aigua. No Et Vols A Tu Mateix “Pensa-ho Ja que sense ella no podríem Sobreviure.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada