Estem celebrant l’any de la fe, però no esgotarem ni els seus continguts, ni el seu dinamisme tan sols en un Any. Caldrà que continuem vivint sempre la fe i de la fe… fent camí amb esperança. Cal viure creient.

Quan al novembre, en la solemnitat de Crist Rei, clausurarem solemnement a la Catedral i a les Parròquies aquest Any de la fe, restarà encara ben obert el camí del dia a dia per a viure la fe i per a viure de la fe. Perquè la fe és un gran dinamisme de vida, de joia, de caritat, d’humilitat, de serenor, d’entusiasme, de compromís, de pau… I ens fa viure totalment de cara a Déu i de cara al pròxim, assumint les nostres responsabilitats envers el món que ens envolta.

Entrar per la Porta de la fe, que és Jesús, el qual afirmava d’Ell mateix, “Jo sóc la porta!” (Jo 10,7), ens ha obert una perspectiva plena de bellesa i d’esperança al llarg de l’any. La fe ens dóna la unió misteriosa amb Déu mateix. Una fe amorosida per l’amor a Déu, que ens agafa del tot i que agafa el tot de la nostra persona. La fe és comunió joiosa amb Déu, Pare de misericòrdia, pel do de l’Esperit que Jesucrist ens regala per pura gràcia. Aquell que s’obre al do, que resta acollidor de la gràcia divina, i es fa mereixedor del do de la llum divina en ell, aquest veu ja d’una altra manera les coses, té pau i entra en una dimensió nova, que tot ho transforma, que a tot dóna una visió nova, coherent i més alta, ja que tot s’unifica en Aquell que la fe ens fa posseir. “Creure és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer realitats que no veiem. (…) Gràcies a la fe, comprenem…” (He 11,1-3).

Ara es tracta de continuar en el camí emprès. Sempre a la llum de Jesucrist. “Ell ens ha obert el camí de la fe i el porta a plenitud” (He 12,2), obre un món nou, difícil de comunicar i que és fet d’idees i de sentiments, de raons i de joia profunda, de coherència raonable del que podem arribar a conèixer i de certesa que el que coneixem és poc i encara gens encertat… Només sabem que no sabem, però que en aquest no-saber, ja posseïm el que és la Saviesa, ja vivim en Aquell que ens ha estimat fins a donar la vida, Jesucrist. Perquè Ell serà el Camí d’accés a Déu. “Ningú no arriba al Pare si no és per Mi” (Jo 15,6). Déu se’ns mostra com a Veritat plena, eterna, lluminosa, que es dóna a conèixer als qui l’estimen. Fe i amor s’entrecreuen, es complementen i són dues dimensions d’una sola acollida de l’amor de Déu en el propi cor, sempre misteriosa i sempre diversa del que nosaltres ens crèiem: “Para venir a lo que gustas, has de ir por donde no gustas. Para venir a lo que no sabes, has de ir por donde no sabes. Para venir a poseer lo que no posees, has de ir por donde no posees”, ensenya St. Joan de la Creu a la “Subida al Monte Carmelo”.

Proposem-nos continuar creixent en la fe durant aquest curs que tot just comencem, i sempre. Déu sempre se’ns presenta com el “Déu sempre més gran” que podem conèixer però no dominar ni exhaurir. L’Eucaristia serà el nostre aliment, i la Paraula de Déu, coneguda i estimada, que amb l’oració personal i la caritat desinteressada han d’omplir els dies del nou curs. La comunitat eclesial ens hi ajudarà, amb els mitjans d’acció pastoral que tenim a l’abast. Visquem la joia de ser fills de Déu i membres de la gran família que és l’Església. I cridem-ne molts altres a compartir la joia que ja posseïm.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada