Fins fa pocs temps es creia que les neurones del cervell es malmetien amb l’edat i la seva recuperació no era possible. En les investigacions realitzades pel grup Ictus-Premià, cercant superar les seqüeles negatives postictus, hem conegut que això no és així i que durant tota la vida és possible la remodelació del cervell.

Es tracta de la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per reciclar-se, es tingui l’edat que es tingui. El descobriment de la seva evidència científica, fa possible que cada persona pugui ser el que vulgui ser, entrenant i ensenyant al cervell la forma per aconseguir-ho. Li permet la cerca de la felicitat i el ser bona persona, sintonitzant amb la música harmònica de la seva visió personal del món.

La música del seu cos, realitzant exercicis físics, el més senzill de tots caminar i el més divertit ballar. La música del seu pensament, activant la seva ment i aprenent, amb l’ajut dels més joves, l’ús de la telefonia mobli per informar-se i comunicar-se. La música del seu sentiment, fomentant la igualtat d’oportunitats, la llibertat personal respectant la dels altres i la fraternitat.

També l’acceptació de la vida com un joc, passant-ho bé amb molt de sentit de l’humor i creativitat realitzant lliurement activitats sense afany de lucre per aconseguir l’autorealització personal en un entorn individualista comunitari per ser més amb els altres. Fomentar la neuroplasticitat, pot i ha de fer possible una societat per a totes les edats, centrada en les persones i no en els diners i vàlida per a tothom.