La música de Tchaikovski obre el debut de “l’Académie de Danse Princesse Grace de Mònaco” a Andorra la Vella

La penúltima programació de la Temporada de Música ens va traslladar a la bellesa estètica i musical dels ballarins de “l’Académie de Danse Princesse Grace de Mònaco”, sota la direcció artística de Luca Masala. Una interpretaciò de joves disciplinats que varen començar amb la coreografia de Jean-Christophe Maillot per a la música de Tchaikovski (1840 – 1898). Del qual van interpretar “l’Adagi a la Rosa” (un extracte del ballet “La Belle dorment”), que l’autor havia compost l’any 1889. Tres anys més tard Tchaikovski crearia el seu popular conte de Nadal, el ballet “Trencanous” (1892).

Els joves ballarins a continuació van interpretar el fragment del ballet en“Pas de deux” corresponent a l’escena del balcó de “Romeo i Julieta”. La música està composta per Sergei Prokofiev ( 1891-1958) i evidentment basada en l’obra original de Shakespeare. De les nombroses versions operístiques de “Romeo i Julieta”, s’ha de destacar la composta per Charles Gounod (1818-1893) amb llibreto de Jules Barbier i M. Carré, que es va estrenar a París l’any 1867.

Recuperant Prokofiev, s’ha de dir que era compositor de piano i de violí, i fins i tot és l’autor de l’anomenada“Simfonia Clàssica”. En un viatge a Londres va conèixer a Serge Diaghilev, el qual li va encarregar un ballet inspirat en l’antic culte de Rússia al Sol. (La Suite Scythe).

Més tard va viure als Estats Units, però en tornar l’any 1920, va residir a París on va coincidir amb Stravinski, Manuel De Falla i Ravel. Allí va començar a compondre l’Opera “L’Angel de Foc”. (Que possiblement influiria en la “Dansa del Foc” de Falla).

Aleshores i després de compondre altres peces, Prokofiev va retornar a Rússia, on l’Estat li va encarregar diverses obres entre elles, el ballet “ Romeo i Julieta”, del qual “l’Académie de Danse Princesse Grace” va interpretar com hem dit abans un “Pas de deux” de l’escena del balcó.

“Romeo i Julieta” de Prokofiev és la versió de ballet més coneguda que es va estrenar l’any 1938 a Brno. Després es reestrenaria al “Kirov” de Sant Petesburg, i finalment també es va representar al Bolshoi. És un ballet amb un gran realisme dramàtic, que barreja l’harmonia clàssica i l’orquestració moderna, amb gran mestratge.

A continuació, els ballarins de la prestigiosa “Académie de Mònaco”, van oferir alguns extractes del Ballet “Cendrillon” (Cenicienta) també de Prokofiev, i amb la coreografia del mateix especialista francès, Jean-Christophe Maillot. Cendrillon és una obra composta cap a l’any 1944 en la mateixa etapa de la Cinquena Sinfonia, i d’una nova Sonata per a piano. Quatre any després, l’autor va compondre una Sonata per a piano i violoncel, La Septima Simfonia i una altre ballet: “La flor de pedra” (1950).

El ballet va seguir, amb alguns extractes de la dansa “Dov’e la Luna” del compositor Alexandre Scriabine (1872 – 1915). Scriabine era un compositor que es va iniciar en la música per a piano, les quals obres primerenques tenien reminiscències chopinianes. Va compondre una gran quantitat d’estudis, preludis, mazurques, etc. fins a arribar als seus poemas sinfònics, on destaca el conegut com a “Poema de l’Extasi”, extrenat amb molt d’èxit a Moscú l’any 1907. Admirador de la filosofia d’Aristòtil, aquest autor era un personatge sinestèsic (tècnica de la música a través del color).També va treballar en la línia del dodecafonisme i la atonalitat.

A continuació la selecció dels alumnes de l’Acadèmie de Montecarlo, van ballar un “Tema i 4 variacions” compost per l’alemany Paul Hindemith (1895 – 1963). L’autor que era violinista i violista (viola), va establir una nova classificació de tots els intervals, en funció de la seva tendència: “Ludus Tonalis” (1942).

El compositor, amb la seva música, va aportar més contemporaneïtat a la nit clàssica dels ballarins del centre “Princesse Grace de Mònaco”,que per la seva banda, van demostrar estar preparats per afrontar amb èxit el seu debut aquí i arreu.

La segona part, va presentar un canvi de colors, talment com si s’arribés al punt més àlgid de l’espectacle de dansa, amb un cert canvi de ritme, introduït per la “Suite Don Quixot” un ballet compost per Ludwig Minkus (1826 – 1917) on s’hi troba la influència de Marius Petipa transmesa per la coreografia de Michel Rhan.

La música de Ludwig Minkus permet associar tot un moviment a l’entorn de l’època dels ballets que va compondre, com, Paquita, La Bayadere, La Source (partitura del qual la va realitzar conjuntament amb el compositor Léo Delibes (1836 – 1891). Delibes és l’autor entre altres, del conegut ballet francès “Copêlia”. etc.

balletUna llarga llista de ballets, la majoria dels quals és van estrenar al Kirov de Moscú i alguns al Teatre de l’Òpera de París, etc.

Precisament podríem dir, que a la segona part, van ésser protagonistes les composicions de Ludwig Minkus que després de “Don Quixot” els joves ballarins en grup van continuar amb “Pas de trois” , “Pas de Quatre”, i un solo de “Paquita”. Diferents “Pas de deux”, diversos i brillants “solos”, molt aplaudits. Per acabar amb un final de tota la companyia i l’espectacular intervenció del català David Navarro i Mikio Kato. Que amb el suport de tot el grup, van brillar amb llum pròpia, talment com una nit d’estrelles.

La propera cita que clourà la 20 a Temporada de Musica, serà el dijous dia 27 de març amb la “BBC Big Band”, coincidint amb la commemoració del 40 è aniversari de la mort d’un dels Jazzistes més importants del segle XX: Duke Ellington (1899 – 1974).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.