La mostra de la Gran Guerra al CAEE es tanca amb una conferència sobre els desertors refugiats a Andorra

Fins després de la Gran Guerra (1914-1918), les fotografíes d’aquests fets provenien del britànic Roger Fenton (1819-1869), les quals estaven centrades en la Guerra de Crimea (1835 – 1856). Tanmateix, les fotografies d’origen italià les va realitzar Felice Beato (1833 – 1907), que va captar sobretot les victòries Xines de la 2a Guerra de l’Opi (1865 – 1860) un conflicte bèlic que va enfrontar d’una banda la Xina i de l’altra, el Regne Unit i França.

Més tard  Amèrica del Nord trobem a Timoty O’Sullivan (1840 – 1882), MathewB. Brady (1823 – 1896), sense oblidar la gran aportació de Alexander Gardner (1821-1882).

La postal de guerra com a eina de comunicació va néixer oficialment cap a l’any 1865 i  va començar a emprar-se pel correu astríac l’any 1869.

Les imatges de la Gran Guerra circulaven per les agències com a documents plens d’ideologies i missatges calculats. Els quals passarien el filtre de diferents censures militars, a partir de la Guerra de Succesió americana (1861 – 1865).

Entre els francesos i a la Guerra franco-prusiana (1870 – 1871), i després del setge de París, s’hi destaquen grans fotògrafs com Hyppolyte-Auguste Collard (1812 – 1897), i Gaspar Felix Tournachon (1820 – 1910). Finalment hi havia Augusto Bruno Braquehais (1821 – 1873). Tots ells van aportar les diferents imatges per a les postals de guerra.

postals I guerra mundial

Mentre que a Alemanya es va crear el B.U.F.A. (Bild.Und.Film.Amt), a Anglaterra es va fundar  l’Agència londinenca “Agencies Ltd” i a França la “Section Photografique de l’Armée” així com l’Agencia ROL, entre altres. Moltes d’elles van arribar també al mercat espanyol a través d’algunes impremtes.

 Va ser en aquest context que es van desenvolupar la il·lustració, els dibuixos, les caricatures i les fotografies destinades a enaltir sentiments patriòtics dels pobles en conflicte.

A partir dels anys 20 van sortir a la llum en forma de llibres i setmanaris, una sèrie d’il·lustracions que fins aleshores s’havien evitat  i que ara es recuperaven en format de denúncia, reflectint  les atrocitats de les guerres. Però aquestes il·lustracions per contra, també ironitzaven amb caricatures sobre les situacions viscudes; amb l’objectiu de treure ferro als estralls causats tant física com psicologicament. 

Entre els il·lustradors més destacats de França hi ha A. P. Jarrey que va treballar molt intensament entre el 1900 i el 1920. Acompanyant les imatges hi ha textos com per exemple: “Surto cap a Reims, seré a París al cap de 8 dies per anar a sopar amb l’Emperador, És magnífic!

En la línia més satírica a l’exposició del CAEE s’hi destaca, una sèrie humorística de l’ il·lustrador també francès de Nantes,  H. Nozay, que mostra un presoner de guerra.

La sèrie satítica d’A.P. Jarrey, inclou un soldat de cavalleria que aplasta amb el peu, un escut de l’àliga imperial alemanya, mentre protegeix una noia de llargues trenes. S’hi troba també la imatge d’un soldat saludant a l’Emperador Guillem II (1859 – 1941).

A més a més, Georges Morinet un francès també nascut a Nantes, va aportar diverses imatges en la mateixa línia de les postals de guerra, emprant sovint les fotografies militars. Algunes de les quals podem admirar a la mostra, on s’hi afegeix una nadala infantil plena de simbolisme. 

Deixebles d’aquells pioners de la il·lustració satírira, van nèixer arreu del món revistes i setmanaris que han arribat als nostres dies, exemples malaurats com “Charlie Hebdo”.

Recuperant l’exposició del CAEE, s’ha de dir que estava molt ben presentada i classificada en 7 àmbits diferenciats . El primer àmbit es titulava “Sempre l’enemic”; en el segon es tractava de” l’enaltiment del guerrer”; el tercer espai “Dels líders a l’anonimat”; el quart àmbit ens parlava d”Els fronts”; el cinquè ens aportava també imatges de la “Vida quotidiana en la reraguarda” així com detalls del sofriment de la població civil.

Ja en l’àmbit sisè, s’hi presenten els paisatges d’una Europa debastada que inclou les imatges dels edificis religiosos i dels hospitals, així com de la desaparició del patrimoni artístic i cultural.S’hi afegeix un alegat dient que “És necessari no oblidar mai” per evitar que torni a succeir tanta barbàrie.

S’acaba al setè àmbit, oferint  una Espanya neutral proclamada el 30 de juny del 1914 pel govern d’Eduardo Dato. Ens parla del Real Decret del 7 d’Agost del rei Alfons XIII ( 1886 – 1941) que va ratificar la posició espanyola. Per altra banda l’exposició del CAEE,  deixa constància que els francesos van criticar abastament la posició neutral d’Espanya i fins i tot la van ridiculitzar mitjançant les postals satíriques de la seva época. I complementa l’exposició del CAEE, una sèrie de mapes que ajuden a interpretar el procés del desenvolupament dels aconteixements, reflectits en les imatges.

Finalmen s’ha de valorar la tasca pedagògica del Centre d’Art d’Escaldes-Engordany que en paral·lel a la mostra exhibida, sobre “La Gran Guerra en postals” (1914-1918), va organitzar dues conferències. La primera el 10 de desembre 2014 a càrrec de l’historiador David Mas, amb el títol de “La Primera Guerra Mundial i la revolució industrial”.  La segona xerrada va ser el passat dijous dia 15 de  gener  2015, amb el suggerent títol de “Andorra durant la Primera Guerra Mundial: Refugi de desertors”. Va anar a càrrec del periodista Andres Luengo, que va posar en relleu el fet que les Valls d’Andorra haurien acollit almenys dos-cents refugiats de guerra que provinents de l’Ariège, Ax les Termes, l’Ospitalet, etc. havien desertat del seu exèrcit.

I en aquest lloc de pas, segurament alguns s’hi haurien quedat i els seus descendents avui habiten entre nosaltres, ja que Andorra és un país neutral amb una mil·lenària història pacífica, des de la signatura dels Pareatges l’any 1278 entre el bisbe  d’Urgell  Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix ( 1243 – 1302). D’això, només en fa 8 segles. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *