Dins de 50.000 milions d’anys el nostre univers implosionarà. Però molt abans les condicions seran tan inhòspites que no hi haurà condicions idònies per a que la vida pugui tirar endavant. Almenys aquesta és la darrera conclusió dels científics. Per tant tenim els dies comptats. Seguint les lleis de l’estadística probablement en 50 anys desapareixeré com a forma conscient d’aquest univers. Potser serà abans o una mica després, no gaire previsiblement. I la pregunta és què quedarà? Sospito que la finalitat de l’univers, si és que n’hi ha alguna és que sorgeixi consciència i intel•ligència que l’acabi transcendint i trobi alguna manera d’evitar aquest final de l’univers o crear-ne algun altre on pugui florir la vida i sobretot la intel·ligent. Però quina és la nostra finalitat si és que tenim alguna?

He arribat a la conclusió que hi ha tres coses que poden fer que la nostra existència hagi valgut la pena. La primera seria l’amor: a una persona, a una família, a una idea, a una comunitat o a una barreja de tot plegat. Per molt que en aquesta època d’individualisme glorifiquem l’autonomia de les persones vivim pels altres i la relació amb la resta de la gent és la que ens dóna més problemes, sí, però també més felicitat. L’altra cosa que pot donar sentit al nostre breu pas pel món és la feina. Però no un treball qualsevol sinó una tasca que ens agradi i amb la qual contribuïm a donar sentit i bellesa al nostre entorn. Per entendre’ns: aquell conegut meu que odia la seva feina en una oficina però que té por a marxar perquè potser no trobaria una altra font d’ingressos i que en el seu temps lliure entrena un equip de futbol de nens. Aquesta darrera és la seva feina de veritat. La primera és allò que fa per aconseguir ingressos. I la tercera cosa que pot donar sentit a la nostra vida és fer que deixem el món una mica millor del que l’hem trobat. Recentment he donat centenars de llibres que tenia en el meu antic pis a una biblioteca. Espero que contribueixin a fer que els possibles lectors siguin una mica més cultes i civilitzats i espero també que pugui contribuir, d’altres maneres, a què el món sigui una mica menys inhòspit. Tot i que sé positivament que en el millor dels casos la meva contribució serà infinitesimal.

L’univers algun dia s’acabarà i el nostre pas per ell també però podem fer el possible perquè hagi valgut la pena. I qui sap? Potser l’univers no s’acabarà o potser no importa tant com ens pensem que la nostra vida també ho faci.