La modificació de la Llei d’immigració aprovada a finals de maig per canviar els requisits de les residències no lucratives ha fet que s’hagi frenat la demanda però la tipologia dels interessats ha canviat, ja que, tenint en compte que han de fer una inversió de 400.000 euros, ‘arriben més convençuts de les possibilitats i els atractius d’Andorra’ i per tant són residents de ‘més qualitat’. Així ho ha explicat el president d’Augé Grup, Pere Augé, una empresa dedicada a atreure a Andorra residents no lucratius, sobretot provinents del mercat rus.

El 31 de maig es va aprovar una modificació de la Llei d’immigració per reformar els requisits de les residències no lucratives i crear noves categories. Els principals canvis són que a més del dipòsit de 30.000 euros a l’INAF, els residents passius han d’invertir 400.000 euros al Principat, i el nombre mínim de dies de residència al país es redueix de 183 a 90.

En un primer moment, els empresaris que es dediquen a captar residents no lucratius, com és el cas de Pere Augé, van ser reticents als canvis pel nivell d’exigència que imposaven, perquè pensaven que la tipologia de resident passiu que venia a Andorra ‘no estava preparada per aquesta exigència’. En canvi, la valoració que fa Augé després dels primers mesos d’aplicació de les noves condicions és positiva, perquè ha fet canviar la tipologia dels interessats.

‘Ara és un resident que arriba molt més convençut de les possibilitats d’Andorra com a plataforma estratègica per ell’ i, com que ha de fer una inversió important, no només ve motivat pel fet d’assolir un estatus diferent i gaudir de lliure circulació per l’espai del Trilateral, sinó que ve atret per la seguretat que ofereix el país, la qualitat de vida, la climatologia, la qualitat de l’educació, la solvència financera o la baixa fiscalitat.

Així, s’observa que la demanda d’aquest tipus de residències ha baixat, ‘perquè és un criteri més selectiu’, però que això ajuda a trobar millors residents no lucratius, de més qualitat, és a dir, ‘millors inversors per al país’. En aquest sentit, Augé, que és alhora vicepresident executiu de la Comissió de Relacions Internacionals de la CEA, considera que la decisió del Govern de canviar els requisits va ser encertada.

Des de l’entrada en vigor dels nous requisits, el tipus de demandes que s’han rebut continuen sent majoritàriament de la categoria de resident no lucratiu general, i en canvi, els interessats en obtenir residències en les noves categories de professionals internacionals o residents per raó d’interès científic, cultural o esportiu són més minoritàries. La major part de la inversió que han de fer els residents no lucratius s’intenta encaminar cap al mercat immobiliari, i la resta es dedica a inversions financeres, i més minoritàriament en algun negoci concret.

Augé explica que la majoria dels residents passius viuen la major part del temps a Andorra, tot i que acostumen a tenir una segona residència a la costa catalana i viatgen diversos cops a l’any al seu país. De fet, assegura que el tipus de residents no lucratius que han arribat en els últims anys ‘no són jubilats que es retiren aquí, sinó gent de mitjana edat amb famílies que busquen una nova forma de vida’.

Residents russos a l’alça

D’ençà del a modificació de la Llei, la xifra de residents passius s’ha mantingut al voltant dels 2.000, entre els quals hi ha espanyols, francesos, americans, i des de fa uns 3 o 4 anys, s’han anat incrementant els ciutadans russos i dels països de la seva òrbita. Augé calcula que actualment hi ha un 10% de residents passius provinents de la zona d’Europa de l’Est, i que aniran a l’alça en els pròxims anys, de la mateixa manera que els xinesos o brasilers.

Tot i això, un dels factors que frena l’arribada de residents no lucratius, sobretot de fora de la Unió Europea, és el fet que Andorra no està dins de l’espai Schengen, i per tant només poden circular lliurement per Espanya, França i Portugal. Un altre dels problemes és el desconeixement que hi ha d’Andorra a nivell internacional, i també són competidors directes països com Mònaco, per l’alt valor afegit que aporten.