La ministra d’Educació i Joventut, Roser Suñé, ha tancat la 30a edició de la Universitat d’Estiu d’Andorra aquest divendres, mostrant-se molt satisfeta pel que s’ha pogut transmetre al llarg de cinc dies de conferències i debats. Suñé ha recordat a l’auditori abans de cloure l’esdeveniment que l’objectiu d’aquesta edició era ‘descriure les forces que mouen el món alhora que es commemorava el 20è aniversari de la Constitució’.
En aquest sentit la ministra ha conclòs que ‘hem estat a l’altura dels reptes’ i ha fet un recorregut per les conferències viscudes, destacant la revisió dels mecanismes de les relacions internacionals, la difícil tasca dels mitjans de comunicació, ‘on el llenguatge forja la percepció de la realitat’ i ‘la utilitat de les conferències per emmarcar l’estudi sobre l’evolució de la societat andorrana que aquest divendres s’ha presentat’. Suñé ha acabat la intervenció recordant que ‘aquesta és una setmana on obrim finestres a la reflexió, i ara ens pertoca a cadascun de nosaltres fer-les fructificar.’ La responsable de l’organització de l’esdeveniment, Maria Àngels Ruf, ha explicat que l’assistència mitjana per sessió ha sobrepassat el centenar d’assistents -una xifra similar a la dels últims anys-, amb pics de més de 150 i una menor afluència durant els debats que tancaven les sessions.
Text: De la seva banda, l’antropòleg de la Universitat de Lleida, Carles Feixa, ha destacat, al seu torn de conclusions, que ‘aquesta universitat ha tingut l’encert de reflexionar sobre el 20è aniversari de la Constitució no com un fenomen local o nacional, sinó a la llum dels canvis en la política internacional, dels poders i contrapoders de l’era global’. Feixa s’ha mostrat satisfet pels ‘cinc dies d’universitat que ens han permès debatre amb sociòlegs i filòsofs, comunicòlegs, d’Andorra, Espanya, França o Andorra’. L’antropòleg, que ha moderat les intervencions al llarg d’aquests cinc dies d’Universitat d’Estiu, creu que ‘el gran interrogant del segle XXI, és com la globalització condiciona la presa de decisions a escala global i glocal, i com afecta això a la democràcia.’ En aquest sentit Feixa ha indicat que ‘la democràcia s’ha de renovar el segle XXI per tal d’acostar-la als ciutadans i el territori, però també per superar un déficit’. El moderador ha conclòs que ‘els grans poders financers internacionals sovint no tenen contrapesos i hem d’intentar construir alguna mena de consens’.