La metàfora crimeana

La crisi de la península crimeana es pot entendre de moltes maneres tot i que la principal, segurament, és la de constatar la feblesa i al mateix agressivitat de la Rússia de Putin. Com un intent desesperat d’evitar la creixent residualització de l’àrea d’influència russa. I, evidentment, de les altres repúbliques exsoviètiques com Ucraïna. Però tornem a Crimea. La majoria dels habitants són russos però hi ha una important presència d’ucraïnesos, tàrtars i també gent d’altres nacionalitats. Per cert, la presència jueva no és menyspreable. Crimea va ser concedida al 1954 a Ucraïna pel secretari general del Partit Comunista Nikita Kruschev, que era ucraïnès. D’aquesta manera es volia commemorar el 300 aniversari de la incorporació d’Ucraïna a l’imperi rus. Però en aquella època era simplement un canvi administratiu, poc rellevant. Quan Ucraïna es va independitzar de Rússia ja es van acordar diverses coses que tenien a veure amb aquesta península.

La primera és que la important base naval de Sebastapol seguiria en mans russes, en concepte d’arrendament. La segona és que se li va concedir una important autonomia. A canvi d’això i d’altres factors Ucraïna va accedir a desnuclearitzar-se ja que bona part de l’armament nuclear de l’era, soviètica estava en aquest territori. Però anem una mica més enrera al 1944 quan els soviètics van recuperar la península de mans dels nazis. Llavors Stalin va decidir deportar als tàrtars i altres minories ètniques de Crimea (també va fer el mateix a altres indrets com Txetxènia) a Sibèria perquè, suposadament, havien col·laborat amb els nazis. No seria fins els anys 90 que molts d’ells tornarien a la seva Crimea natal. D’aquesta manera es va consumar la russificació de Crimea que havia començat amb la seva conquesta a mans russes al 1783.

Per cert, qui eren els tàrtars? Doncs els descendents dels conqueridors mòngols que van arribar a aquestes terres al segle XIII. Unes terres, i ara parlo d’Ucraïna, on al segle IX va començar a crear-se el que ara nomenen la Gran Rússia. De fet, Ucraïna és un pedaç, amb territoris russificats i altres que van ser polonesos. Sí, la cultura ucraïnesa és la majoritària però el rus està força present. I recordem que una de les primeres decisions del govern provisional que va succeïr al deposat i corrupte Yanukovitx va ser derogar la cooficialitat del rus.

Per tant, són majoria els russos a Crimea? Ho són a causa d’una història de conquestes i deportacions massives. És a dir, abans de ser ucraïnesa, va ser russa i abans dels tàrtars (que sembla que prefereixen els ucraïnesos com a mal menor) i abans dels… Ucraïna té una important cultura i sentiment nacional? Sí, però que conviu amb els russos i altres cultures. Veiem doncs que quan s’obre el meló nacional és difícil saber que més trobarem. I no només a Ucraïna ja que per això dic que Crimea és una metàfora. Perquè pocs països del món, per exemple Portugal i Islàndia, poden presumir d’una indubtable homogeneïtat lingüística, cultura i nacional. Per tant, els estats han de conviure com poden amb aquesta diversitat i de la manera més democràtica possible.

No tinc massa idea del que passa a Ucraïna però estic convençut que si el seu govern durant els 22 anys d’independència hagués estat menys corrupte i més eficient en l’àmbit econòmic, a més d’haver tingut més respecte per la diversitat cultural i nacional interna, ara els prorussos (perquè d’això parlem) tindrien molt menys pes. I Putin no jugar d’una manera tan barroera i descarada a la guerra civil ucraïnesa. Una lliçó que, crec, no és només vàllida per a Crimea i Ucraïna.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *