La mel, el dolç més saludable

La mel és possiblement el primer aliment natural d’origen animal que l’ésser humà ha recol·lectat i consumit des de l’origen dels temps.

La mel és un aliment eminentment energètic que s’absorbeix directament perquè els seus sucres no necessiten desdoblar-se. És l’edulcorant més natural del món i a més conté vitamines, minerals i aminoàcids, per la qual cosa es recomana com a ingredient habitual de la nostra dieta.

Les abelles produeixen mel a partir de la recol·lecció de nèctar de les flors i secrecions dolces de parts vives de plantes i insectes. Les abelles afegeixen substàncies específiques pròpies fins a crear mel, que emmagatzemen amb la humitat correcta en bresques de cera perquè maduri.

Hi ha una gran varietat o classes de mel, segons la procedència de la flor o arbust i recol·lecció. Les de primavera que es produeix a finals de maig, la mel principal, entre juny i juliol, i la mel tardana, entre agost i setembre.

Es diferencien com multiflors (diverses flors), monofloral, (composició d’una concreta) i mel de bosc (obtingudes a partir del full).

Per la seva textura les mels de flors són transparents i espesses, solen ser fresques, mentre que les mels de rosada són menys dolces i més difícils de solidificar.

A tot el món hi ha centenars de tipus de mel ja que lògicament tot depèn del tipus de flor que les abelles troben en el seu hàbitat.

Mel de romaní: De color ambre molt clar i blanc quan està cristal·litzada. Aromàtica i dolça. Estimulant hepàtic que afavoreix la descongestió del fetge. Indicada per a les úlceres d’estómac i dismenorrea. No recomanada per a hipertensos.

Mel d’eucaliptus: De color ocre. Molt aromàtica amb un sabor característic a fusta. Antisèptic de les vies respiratòries i urinàries, d’efectes balsàmics i vermífugs. Indicada contra refredats i afeccions de l’arbre respiratori.

Mel de farigola: De to vermellós i sabor agradable. Indicada per a les afeccions respiratòries de tipus inflamatori, tos convulsiva i asma. Reguladora de la tensió arterial. Molt indicada com tonificant davant la fatiga i l’astènia.

Mel d’espígol: De color ambre i sabor característic a espígol. Pel seu poder bactericida i antisèptic. Indicada en ús extern per picades d’insectes, cremades solars i ferides. Antidiarreic. Preventiu de grips, bronquitis, refredats. Pel seu alt contingut en ferro, té les mateixes indicacions que la mel de castanyer. Afavoreix el son, modera la irritabilitat, l’agressivitat i l’estrès.

Mel de Tell: procedent de les flors del til·ler. De color groc suau amb una aroma fragant. Es cristal·litza fàcilment pel que s’endureix pressa. Útil en l’acidesa, flatulències, úlceres gàstriques o duodenals. Propietats antibacterianes. Útil en la bronquitis, grip i refredats. Posseeix propietats sedants sent molt útil en ansietat i insomni.

Mel de trèvol: procedent de la flor de trèvol De color groc suau. És energitzant. Molt útil per cansament o fatiga, gent gran, èpoques d’exàmens, recuperació post operatòria. I molts mes, etc.

Independent de les seves qualitats nutritives, la mel té una infinitat de propietats terapèutiques que la converteixen en un remei natural molt eficaç enfront de diverses afeccions.

La mel aporta sucres simples, com la glucosa i la fructosa, que s’absorbeixen molt fàcilment, passant ràpidament a sang. A això cal afegir la presència d’altres substàncies amb alt valor biològic com antioxidants, flavonoides, carotenoides, fenols, enzims, etc.

La mel posseeix un gran poder antibiòtic i cicatritzant, pel que ha estat utilitzada des de temps remots en el tractament de ferides, cremades, úlceres, etc. Quan la mel és aplicada sobre una ferida, la glucosa oxidasa produeix localment un lent alliberament de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada), amb una acció antisèptica. En el tractament de ferides, la mel estimula la divisió i el creixement de les cèl·lules, afavorint la cicatrització.

Ha demostrat ser un remei eficaç en el tractament de dermatitis seborreica i caspa, principals causa de la pèrdua del cabell, i en el cas d’hemorroides (ús extern).

La mel és de gran ajuda en cas de sinusitis, irritacions de gola i processos bronquials simples, que cursen amb tos seca, en ser un bon expectorant i calmant de la tos. Barrejada amb avellana constitueix també un bon remei per a la tos crònica i afavoreix l’expectoració.

Posseeix propietats relaxants, sedants i inductores del son, en afavorir l’absorció de triptòfan, que és precursor de la serotonina (substància química reguladora del bon estat d’ànim de l’organisme), per el que es recomana en la dieta habitual de pacients afectats de insomni crònic.

Millora l’absorció d’altres nutrients, com és el cas del calci o del ferro, dietes pobres en calci, menopausa o osteoporosi, on la pèrdua de massa òssia és més accentuada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.