La mediocritat i en “Forges”

L’humorista gràfic Antonio Fraguas de Pablos, conegut per “Forges” ha escrit un article sobre la mediocritat de la societat espanyola- en una web anomenada “telefono de la esperanza”- que m’ha fet pensar amb l’efecte contagi de la globalització, que sembla arrossegar allò més bo i també més dolent dels humans, fins el punt de poder trobar similituds en moltes altres societats.

Les reflexions realment són cruels (per verídiques) i crec que és important pensar-hi perquè descriu molt bé situacions que molts de nosaltres hem observat al llarg de la vida i potser no sabríem com explicar-les millor; d’aquí el perquè he volgut escriure, aquesta setmana, sobre en Forges i la mediocritat.

Definir a la “mediocritat” és prou complex com descriure allò o algú que no té valor, que no és intel·ligent o bé que no té prou capacitat per desenvolupar una feina que, suposadament, està fent. Una persona mediocre –segons el diccionari- és incapaç d’usar la seva imaginació per concebre ideals pels quals poder lluitar i, per tant, esdevé sumís i conformista amb la rutina, amb els perjudicis, sense qüestionar-se res… He llegit unes quantes vegades l’escrit d’aquest humorista i, com sempre acostuma a fer amb les seves vinyetes, dibuixa – aquest cop  amb paraules- una realitat també palpable en diferents parcel·les de la nostra societat: “La mediocritat és el resultat d’una cadena que comença a l’escola i acaba a la classe dirigent… Hem creat una cultura en la que els mediocres són els alumnes més populars al col·legi, on els estudiants que s’esforcen són ridiculitzats pels companys, on els mediocres són els que més es fan escoltar als mitjans de comunicació i als únics que votem a les eleccions, sense importar el que facin, només perquè son dels nostres… Estem tant acostumats a la mediocritat que hem acabat per acceptar-la, com si fos un estat natural de les coses… Mediocre és una societat on els seus habitants passen una mitjana de 134 minuts al dia davant d’un televisor que acostuma a ensenyar principalment escombraria… Mediocre és una societat on la brillantor de l’altre provoca recel, on la creativitat és marginada… Mediocre és una societat que fa de la mediocritat la gran aspiració nacional… Mediocre és la societat que ha permès, fomentat i celebrat el triomf dels mediocres, deixant-ne al costat l’excel·lència fins al punt de deixar només dues opcions: anar-se’n o deixar-se engolir per una marea gris de la mediocritat… Mediocre és una societat que per lluir sense complexes la seva identitat nacional necessita la motivació d’algun èxit esportiu…”

Forges, a l’igual que ho va fer al seu temps el sociòleg José Ingenieros amb la publicació, l’any 1913, “El hombre mediocre”, sembla voler fer-nos prendre consciència de la importància del canvi d’actitud què individualment hem d’assumir si volem aconseguir una societat més justa i equilibrada, implicant-nos hi quotidianament sense esperar només que els seus representants institucionals (els que hem escollit amb el nostre vot) facin una feina que ens afecta a tots. Si més no, de res serveix la queixa sense la implicació, sense la renuncia a la comoditat, a l’espera indiferent a que els demés ho solucionin tot. Ens cal, com a societat, ésser coneixedors de la nostra responsabilitat i ser també una part activa a l’hora d’exigir-ne justícia.

 

2 comentaris

  1. De totes maneres jo no crec que visquem en una època especialment mediocre. Tot el contrari. Simplement ens adonem més del que passa i estem més esgarrifats. I ens sentim més impotents però vull creure que se’ns passarà i reaccionarem.

    1. Tant de bo sigui així Pere!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada